Page 15 - civtat14

X I V
Placid Vidal. — D' una magresa esgro-
gueida i allargassada, a la manera d'un Gre co de segona má.
Nasqué a la lluna i ara passeja per la terra la seva profunda desesma de tras-
plantat.
Dialoga lent, gairebé ploriquejant, cap cot 1 les mans encreuades damunt del ventre,
Agosarat per timidesa, la seva figura
projecta en tots moments l'ombra de Ma-
quiavel.
Recita les seves cangons a flor de llavis,
monorrítmic, amb un gallaret en una má i en l'altra un ram de fonoll marí.
XVI
com si sempre estés dictant les seves darre-
foreta dels records de joventut, que ell assa- boreix com dolqos terrossos de melangia.
XV
Tomás Garcés. — Prim, colrat i ágil com un gat de mar. Amb reminiscéncies de
gitano fi.
Veu opaca, i ulls petits, brillants i negres.
MEDALLONS
Joaquirn Biosca. — Sota l'enorme tor- tell del sen barret negre, la cara hi resplen- res voluntáis. Només el fa somriure I'escal- deix com una cíndria vermella enribetada
d'unes garrofes de pam i mig.
Una xelina molt estarrufada i anacrónica
profana la seva opulencia de canonge.
Braceja com un molí de vent. Riu i crida en crescendo. Quan pinta, pero, els bragos
s'humil lien, i calla, al grat de la inspiració, el ciar esquellerinc del seu cor.
Tomás ROIQ I LLOP
Juliol, de 1927.
PROSA LITERARIA EL POEMA DE LA PONT
1
La font que brota en un recó de munta-
nya i us espera davall la cabellera deis pins, tremolosa i sensitiva, amb la canella ondulant,
ve a ofrenar-vos la seva amistat en l'hora
plena de frescors primaverals d'un cap-al-tard de Maig. La font solitária, tota olorosa de
pins i ginesteres florides, apar, de lluny es-
AM.DEL.R.IM.
tant, una beutat abandonada que sois la
providencia divina pren cura d'agengar i conservar amorosament. Nosaltres la copsem
en la palma de la má com si copséssim el eos d'una verge nubil per acariciar-ne la seva
pulcre gentilesa. Quan partim i l'abandonem al seu tapís de molga, ens apar com si en
ella hi deixéssim les promeses deis enamo- rats que han passat enduent-se'n latent dins
— 129