Page 19 - civtat14

1. L'alta vail de l'Uarga, el Ras Uarga deis indíRenes. Al fons de la valí el rlu; les muntanyes de l'esquerra, al fons, son les del Yebel Lerz, les de la dreta correspoiien a la base del TidlRiiin. - 2. El poblet de Marad, a la riba esquerra de l'Uarga voltat de nogueres i conreas.
sant meridional, he vist baixar hi un rierol molí copiós encara a mitjans de jiiliol, que aboca eiifront de Tainádit. Segoiis he oYt contar hi neva freqüentment a riiivern. Cal pensar que sigui així car el punt mes baix de Ras Uarga está a 1100 medres i el cim culmi nant de Yebel Tidiguin a 2450. El dia 14 de juny d'enguany, aiiy de fred, car pel 12 d'abril nevá abundantmeiit a les muntanyes de tot el Rif, encara trobava una congesta a l'oba- ga de Yebel Lerz, sota el pie superior, a uns 2300 metres, i quatre o cinc dies més tard, des de Bab-Tamsi, se n'albirava una altra al capdanuint del Tidiguin. El riu Uarga a mitjans de juliol duia bastanta aigua, com alguns corrents pirenencs no massa abundo sos a dues o tres hores de llnrs fonts.
Com a coiiseqüéncia de l'orientació de les dues vessaiits de l'üarga, una al nord i
altra a migjorn, hom ven una forta diferen- ciació pel que din a l'arbrat. Mentre el Ye bel Lerz té un extens obac amb atapeTdes
bosciiries de cedres, el Tidiguin i les serres
que en baixen, mostren els solells amb ar- bres escassos; solament la carena d'aquesta
muiitanya deixa veure, com uii serrell, una
tirallonga de cedres, la majoria esquelétics, els més ardids de les selves de ses obagues
que se'n pugen fins ais cims. Ais vessants septentrionals, des de 1600 metres, la ce- dreda és mestressa de la muntanya, i arriba
just al cim. Des de 1600 metres fins al nivell del riu és més esclarida, i els cedres es bar-
regen amb les alzines. Amants com son de
l'aigua baixen de la serra rierols avail fins a la mateixa vorera de l'Uarga. O bé en els
prats frescals, prop de la font geniada, els veieu solitaris pero altius, decorar Therbei
com en un pare aristocratic. Qui no conegui una cedreda pot formar-se'n idea si ha vist una avetosa al nostre Pireneu. Son els ce dres coniferes de fullatge fose i de conjunt apiramidat. Creixen molt rectes i espessos.
Dins la selva, per tot on mireu veieu els in
nombrables troncs drets, negres, carregats
de penjolls de liquens, les rames baixes
mortes; la terra flonja, pel gruix de fulla seca
que cobreix el sol, sense ni una herba en els llocs més emboscats, amb qualques espaia-
des especies nemorals allá on hi entra Hum en quantitat suficient perqué hi puguin viu- re. El cedre és arbre que va sol. Llevat de les parts baixes de la serra, on encara no és prou al sen Hoc i té la competencia de l'alzina,formasempreboscospurs.Ambtot, vora la torrentera, enlleminits per l'aigua fresca, li fan companyia els grébols, sovint arborescents, o en alguna clariana encati a- da de verdor uns arqos blancs diferents deis
que tenim a Catalunya, arboris i de fula pe- ludeta. igual que a les pinedes de les mun
tanyes catalanes, des deis Ports de Beceit a - 133