Page 13 - civtat14

anomenat la ciutat, prop del inonestir de la nomenat la ciutat, fabricat en temps llunyans, Beata Maria de dita ciutat ('), derruit en part... i ara voleu reedificar, ha- 1374 — A l'inventari o testament dels vent-nos demanat Ilicéncia... vos concedim
Consellers d'aquest any, en esmentar les
obres que s'havien fet ais murs de la ciutat, frontants amb la vostra casa pogueu posar o
diu: Sobre la tria encara no es acabat lo mar ne en lo loch apellat la ciutat. (')
1397. - 17 juliol. — Francesc Ricolf, Pre
fer posar i obrar sobre elles, ex abisso us
que ad celum, escuts, segons en les parets ve'ínes i comunes és costum posar en aques ta ciutat. Dient i ordenant amb la present a
veré, confessa deure a Nicolau Morató, es-
criptor, quaranta quatre sous barcelonins, Rere de Gravalosa, castlá de dit Palau, i ais
restants a pagar deis cent deu sous pel preu de la venda d'una casa situada en el Hoc anomenat la ciutat prop de l'església de la Beata Maria (').
En el testament de Rere de Gravalo-
sa, fet a 13 setembre de 1356, llegim que deixa a son hereu la casa que posseeix ano-
menada lo Palau, hospltiurn meuni quod ba beo in ciüitate minorise vocatum lo Palau,
seus i ais oficiáis del senyor rei i nostres,
que, en lo predit, cap impediment ni qüestió moguin ni permetin moure per qualsevol causa. In cuius rei testimonium expedim la present dada a Perpinyá, dia 27 de desem- bre de 1380. > (')
Vista la precedent lletra, dit Rere de Gra valosa dona Ilicéncia a Francesc d'Alqamora per a fer les obres que pretenia en sa casa
quod teneo in feudum pro domino Rege situada en el Hoc apellat la ciutat, prop del earn omnibus prioilegiis franquitatibus et Palau del senyor rei.
juribus eiusdem (^).
Fins el segle xv apareix en els documents
l'existéncia del palau del senyor rey que. pos- seía en feu la familia Gravalosa. Ho confir
ma una escriptura de requeriment fet el dia 2 d'octubre de 1406, a Rere de Gravalosa,
per Francesc d'Algamora, escriptor reial, ciutadá de Manresa, dient que el rei Joan, de grata memoria, quan era Due de Girona i de Cervera (1380J li féu una concessió amb la lletra que presenta del tenor segUent, que nosaltres traduim i extractem:
«Nos Infant Joan, primogénit i general
governador... Com vos fael escriptor nostre Francesc d'Alqamora en la casa que posseíu a la ciutat de Manresa juxta Palacium nos trum prop del nostre palau i del mur, en el Hoc
(1) Llibre de Bernat Valls. — Arxiu de la Seu.
(2) La tria era situada sota el puig de Cardoner, avui camí de l'estació del ferrocarril del Nord.
(3) Protocol n.°355. - Arxiu Notarial. (4) Protocol n.» 464. — Arxiu Notarial.
Davant el contingut de les precedents dades diplomátiques cal convenir que queda demostrada l'existéncia de la ciutat vella paleopolis, la primitiva, en el puig Cardo ner i coll del castell, on s'assenta avui la nostra Seu Basílica; i que després seguiria la creixenQa de la ciutat nova neapolis, cap a la banda de la Plaqa Major i Carme, on s'hi fabricarien les cases deis nobles i deis ciuta- dans arredossades sota él castell del puig mercadal, dintre les muralles que circulen el recinte d'ambdues ciutats, reduí'des a una, florint la Manresa arcaica en els segles suc- cessius.
Suscintament aquest és el procés histé- ric que hem fet de l'origen i fundació de la nostra aimada ciutat, que voldríem tinguessin present els historiadors.
JoAQuiM SARRET 1 ARBÓS (I) Protocol n.- 374. - Arxiu Notarial.
— 127
que en totes les parets del nostre Palau con-