Page 14 - civtat14

DE HUC VON HOFMANNSTAL
ESDEVENIMENT
Una Hum grisa i argentada omplia
La valí del Vespre, taiment com la llana Entre núvols. 1 no era pas de nit.
Amb la Hum grisa de la valí quieta
Flotaven grisos els meus pensaments
1 es submergien en la claró obaga,
I vaig deixar de viure. Al meu voltant
Es redrepaven unes flors estranyes
Amb una Hum obscura en les coroles
Com de tenebra cálida i ardent.
De l'espessor deis arbres davallava
Una claror vermella i groga com
La Iluor del topazi, i s'estenia
Per tot arreu l'onada bregadora
D'una música trista. Jo només
Una cosa sabia, no sé com.
Pro només una cosa: que era mort
I que alió era la Mort, una cangó
Dolorosa i encesa, Harga i trista.
Pro comenQá aleshores dintre meu
A plora en el silenci una enyorancja, L'enyoranga del viure, i el meu cor
Plorava com aquell que dins la ñau.
La ñau de veles geganíines passa,
Lliscant damunt de l'aigua blau-marí
A l'hora del capvespre, en qué és més trist El cor de l'home, enfront de la ciutat,
La ciutat on va néixe'. 1 veu al Huny
Bis carrers sossegats i la remor
Li arriba de les fonts, i el dolí; perfum
Deis lilás, i li apar com si es vegés
D'infant per la ribera solitária
Amb una gran angoixa dintre els uHs Plorosos gairebé, com si albirés
Encés encara el Hum en la finestra
De la cambreta de quan era noi,
Pero la ñau Heugera se l'endú
Lliscant damunt de l'aigua blau-marí
Amb unes veles pál'lides i estranyes.
Trad. Jaume BOFILL i FERRO