Page 12 - civtat14

anys abans de Jesucrist, i dominaren per es-
pai de sis segles. (')
Era regla general dels primers pobladors
d'aquestes terres de Catalunya, situar se ais llocs més estratégics, junt a grans cur
rents fluvials i a proposit per a poblar-se i extendre sa dominació. Allí construTen llurs
murs, llurs torres i llurs fortaleses, a fi d'aquietar qualsevol intent de sublevació mogut pels naturals del país, o bé per a de- fensar-se de les noves incursions dels ene mies. Així com anaven poblant-se aqüestes altures estratégiques es formaven les ciutats, que constituTen el centre comarcal, creant-se a l'entorn d'aquestes ciutats, petits nuclis habitats, o vicus, també fortificats.
De vegades esdevenia petita l'altura o puig on s'hi havia constituit la ciutat, i era precis cercar son engrandiment en un Hoc molt aprop, a terra ferma, sobre les roques, per a alqar-hi noves fortaleses. D'aqui prove
paleopolis, augmentant els edificis i carre- rons fins a trobar terra ferma sobre la roca, al costat del puig fortificat, aixo és, el barri que és avui Plaqa Major i Carme, constituint la ciutat nova neapolls, Higant ambdós re- cintes amb fortes murallas defensades per torres circulars (').
La decadencia romana aterrá en sa cai-
guda els monuments que havia construit, damunt deis quals s'aixecaren els que de- manava el poblé amarat de la Hum regene radora del Cristianisme. Sabem que el Hoc
estratégic, prop del riu, on avui s'assenta la nostra Seu, era anomenat el puig Cardoner
i coll del casíell; que allí hi havia la ciutat
vella paieopoHs, unes fortaleses, la canó
nica, el palau del reí i diversos carrerons de cases habitudes per cavaliers i persones no
tables (').
En demostració del que diem ens és grat
aportar una série de dades que durant les nostres recerques hem espigoiat deis Ilibres
que moltes de les ciutats, capital de comar
ca, tenien dues altures o fortificats que diplomátics deis arxius:
anomenaven la ciutat vella paleopolis i la ciutat nova neapolis, Higades ambdues de fortes muralles (').
Feta aquesta rescensió de la historia, cal ara aplicar-la al nostre objectiu, comencant
pels primers pobladors de Manresa que es situaren en el Hoc estratégic on avui s'as-
senta la nostra majestuosa Seu Basílica. Es de creure que aquí hi viurien els indigenes, els fenícis, els grecs, els cartaginesos i eís romans, constituint son centre comarcal i una ciutadela voltada d'amples muralles de- fensades per unes torres circulars u octoge- nes, amb sos castells de defensa. Dintre aquest circuit s'hi apretarien els edificis pu blics i els particulars, formant estrets carre- rons habitats pels individus i families de la tribu.
En temps dels romans, per la vinguda de nous emigrants, s'aixamplaria la ciutat vella,
(1) Vfcgi's Carreras i Candi. iGeografia general de Ca
talunya», volum Catalunya. — Primers temps histórics.
(2) Horn diu que Empiiries, en temps dels^recs es com
ponía de dues ciutats separades per un mur, habitada una pels grecs originaris de Focea, com els de Marsella, i l'altra pels hispans. Després rebé una colónia romana que el Cé.sar hi estábil quan s'esdevingué ia derrota deis filis de Pompen, convertint-se uns i altres en ciiitadans romans.=Vegi's Puig i Cadafalch, Anuari deis Estudis Catalans, 1908, pág. 154.
126 -
1305 — Prídie nones (dia 6) de marq. —
Geralda, muller de G. de Rejadell, difunt, i
R., fill seu, venen a Ramon de Gravalosa
per alou Iliure i franc, un censal en les cases
que per mig, indivís i en alou d'ambdós te
ñen en la ciutat de Manresa apud colleni
castrl, al coll del castell, que afronten la una amb la via pública i a quarta part cum muro
antiguo dicte cloliatls; l'altra amb la casa de Pere de Cumbis (Coma), amb el palau
del senyor rei, In palacio domlnl regís, amb la casa de Pere de Gravalosa i a la terqa
part In palacio domlnl regís i amb la via pública (').
1359 - 21 octubre. — Constanza, muller del discret Berenguer de Cumbis (Coma),
jurispérit de Manresa, ven a Bernat Valls, mercader, una casa que posseeix en el Hoc
(1) De l'existéncia deis romans a la ciutat vellapa/eo- polis n'és una mostra evident la troballa de sepultures ro
manes i altres objectes, esdevinguda i'any 1915 amb motiii de les excavacions fetes per a la nova faqana de la Seu.
(2)Enconstruir-seTactualSeu-Basílicaenelseglexiv, es compraren carrerons de cases per a fer iioc a la nova
església. Per les escriptures de compra i donado de dites cases sabem els noms deis propietaris, el iioc que ocupaven i la transformació que es verificá en aquella muntanya o puig del Cardoner.
(3) Fragment d'un protocol notarial.—Arxiu de la Seu.