Page 9 - civtat13

farmacia imperial, i eis nostras costurers, no fou cosa de l'any 1808, l'any del Bruch, sino de 1810 i de 1811. Les tropes franceses del Bruch, pintadas per fanonim artista, no po- drien, dones, portar el capot groguenc i llarg, que no es dona fins més endavant. Per altra part, la forma apar excessivament impropia
de la temperatura de Juny, el mes deis com bats al peu del Montserrat.
Llavors? Resta una explicació, tal vega da la més racional. Aquell artista executá
Ies pintures en 1811; aquest any els soldats invasors portarien la roba d'ocasió de qué s'ha pariat, i ell, de bona fe, la reproduiria, sense curar-se de si era, o no, la mateixa de tres anys enrera.
És un detall minim, potser, perb que els aficionáis a la indumentária no menysprearan.
X I
F. Maspons i Anglassell. — Baixet i una mica rabassut, amb la sana vermellor d'un
camperol rossellonés.
Quan parla confidencialment, la clepsa
■escampa misterioses fulgors, els ulls gira- volten amb beata sornagueria, i Taire, com-
primit, xiula a curts espais per la juntura de dos queixals. A Roma, en sentir-lo, el vo-
lien fer bisbe in partibus infidelíum..
Intrepid excursionista, Maspons fou, un
temps, el terror deis Ministeris. Ara s'acon- "tenta d'arrocegar resignadament, de cap a
^:ap deis Pireneus, la seva enorme cartera farcida de llatinades.
XII
Joan Santamaría. — Té la gracia feixu- ga i espessa d'un remadet lleidatá. Discur- seja a batzegades i amb una veu mate, que
el bigotet de Chariot acaba d'esmorteir. Ulls on dansa la malicia carnal amb desllorigada desimboltura. Boca rodona, entre ingenua i irreverent.
Al cap un barret fort, i ais peus unes sa- bates rosses.
XIII
Ralmond Negre i Baleí. — D' una es-
quifidesa ingrávida. La boca penjada de cada orella, els ulls freds i menuts, i tota la picar
día, en la punta, torqada, del ñas.
Fa uns somriures prims, de prudentíssim
conillet d'índies.
Porta tatuades a l'espatlla les etiquetes
de totes les estacions del món. Viatja dins d'un maletí; i, un bon dia, n'eixirá parlant
angles per sempre més.
Tomás ROIG i LLOP
- 103
MEDALLONS
Barcelona, 1927.
Frederic CAMP