Page 10 - civtat13

ELS NOSTRES CONTES
LA FUGIDA DEL CANARI
Un mal moment de la Maneleta ha estat
causa que el canari, aprofitant els instants
en qué la ñola tenia posada l'atenció i el seny
en purificar l'escaiola amb bufada darrera
bufada, hagi eixit de la gábia emprenent el vol pels espais fins llavors inconeguts.
La responsable ha quedat de pedra i sen
se saber qué fer de la menjadora, mentre
l'ocell, en la inexperiéncia de la volada i
cansat ja al primer batee de les ales, ha anat
a parar al pati de I'entresol, el pati on ordi-
náriament hi pren el sol aquella marruixa a
la qual e! barri atribueix tots els liadrocinis
imaginables i els més sanguinaris instints. La Maneleta preveu l'imminent perill i fa
un xiscle esgarrifós que atrau la mestressa a la galería.
—Qué passa? Qué't succeeix?
—Ai, senyora; qui ho havia de pensar! Un trist moment de deixar la gábia oberta i
el canari s'ha escapat!
Donya Aurora, que és vidua d'un mestre de gimnasia que li va llegar la forqa del cop
1 en sa imaginado exaltada se li representa el daltabaix de la llar, la vaixella rompuda, la filia desmaiada, la néta plorant i la criada tancada al rebost. I crida, i xiscla, i braceja demanant assisténcia a tot el veinat.
El primer en acudir ha estat el porter,
qui des del patiet de la portería pregunta alarmat si és que hi ha lladres a la casa o bé
si es cala foc, i prompte balcons i gale- ries son plenes de veins.
Els estadants de l'entresol, segons mani-
festa el porter, han marxat de bon mati i no
tornaran fins al dilluns. Aixé, que constitueix
una gran contrarietat per a penetrar fácilment
al pati, és un fet providencial que salva la
vida al canari, car el gat, el terrible gat de
l'entresol, es veu que ha quedat tancat al pis. A requeriments de donya Aurora i de la
minyona, que está feta una mar de llágrimes, i que veu dar que l'únic medi d'apaivagar
les furies de la mestressa és el captivar novament l'ocell, el porter s'enfila amb tota la lleugeresa que li permeten els cinquanta
de puny, sent que la sotragada del disgust li
demana fer un homicidi; empro la vista de hi ha el canari.
l'innocent canariet, que sembla ja penedit de
l'escapada i que s' ha refugiat a un ángul del
pati de l'entresol, fa que en l'ánima de la vidua bigotuda s'hi ajorni la venjanqa per a
procurar auxili immediat a la pobre bestiola,
exposada a caure a les urpes del gatas tan bon punt aquest s'adoni del bon tail que li ha
caigut del cel.
La desesperado de donya Aurora és in
descriptible. Veu r escena que es prepara
quan la filia torni de prendre el sol amb la nena! La filia, que tant volia al canari! La
néta, que no oblidava cap dia el pinyonet d'agraiment ais refilets de l'ocellet! Veu tam bé arribar el gendre de l'oficina, i, amb la malavolenqa que senten els gendres per les
sogres, acusar de negligéncia a ella, a ella
que és la primera en patir de l'atzagaiada de ia minyona i que está ben neta de tota culpa!
104 -
La senyora Mília, vei'na del quart i dona de nervis sumament sensibles, queda horro-
ritzada deis arriscats exercicis del porter.
— Senyor Baldomero, miri que prendrá
mal; vegi que no posi un peu en fals i que no
tinguem un qué sentir. Ai, jo estic tota esborronada! El que és per mi deixaria que
el canari fes qo que li donés la gana abans
d'exposar la vida d'un home. Primer son les
persones que les bésties, encara que aqües tes sien canaris del primer pis.
Aquesta paragrafada altruista de la se nyora Mllia fa sortir de fogó a donya Aurora, que tem que les adverténdes de la veina influeixin en l'ánim del porter i que el canari es quedi sense agafar.
— Senyora Míiia, senyora MíliaI ]o de
vosté em cuidaria més de la méva casa que no pas de la deis altres.
anys que porta a sobre per arribar al Hoc on