Page 11 - civtat13

— Donya Aurora, doiiya Aurora! Que
■consti que de la casa de vosté no nie'n cuido
poc ni molt. Sols em lamento que hi hagi
persones de tan poca consciéncia que perme- tin que un home posi la pell en remull per
mor d'una bestiola. Que no n'hi ha d'altres de canaris al món? Pobre anímalo, potser busca una altra dispesa que no li escatimin
la earn d'olla!
—Desvergonyida! Pocs modos!
—Vaja, dona, no s'amoini per tan poca cosa ni mogui aquest enrenou al barri, que
si el canari es perd jo mateixa obriré una
subscripció entre els veins per a comprar- n'hi un altre a la Rambla deis Estudis, i, si
encara no queda contenta, prou sera que cadascú no hi afegeixi alguna coseta més
per a posar-hi un lloro de torna.
—Vosté sí que és un bon lloro, llenguda! — Veuen? Veuen si tinc rao? Per poc el
la veTna del quart está en molt millors rela- cions amb els sants que no pas la Maneleta, car així que el senyor Baldomero pega cop de gorra, el canari emprén el vol, que no atura fins a la barana del segon pis de la casa d'enfront. Allí, uns quants germanets enjogas- sats, sense astucia i amb gran cridoria i es- bojarrament, pretenen agafar l'ocellet amb les mans. Inútil dir que la bestiola, advertida de les intencions del veinat per la temptativa del senyor Baldomero, no es deixa arribar de bon tros a sobre aquelles manetes inex-
pertes, i del segon pis del davant se'n va a les branques d'aquell arbrissó trist i desval-
gut del jardinet de l'entresol de la cantonada, d' on també escapa a la fi quan els estadants
del pis, després de meditat i discutit tot un
plan estratégic, creuen teñir ben segura la
presa.
Aixo dura qui-sap 1'estona; el canari cer-
senyor Baldomero se'n va daltabaix en aga- cant una tranquilitat que no troba enlloc, i
far-se a la barana. Senyor Baldomero, se
nyor Baldomero, per Déu, deixi-ho correr-'
Cregui'm, que es matará!
Per sort la serenitat del porter és ferma i
segura, i les constants exclamacions de la veTna del quart pis no influeixen gens en
desviar un designi que va del pensament a Pexecució dreturer com una bala Mausser.
El senyor Baldomero, per fi, aconsegueix enfilar-se al terradet, i, amb tota precaució i
■cautela, va apropant-se al canari engrapant la gorra disposta de manera que serveixi de
parany a l'ocell fugitiu.
Els instants son d' intensa emoció. A do
nya Aurora el respir se li ha quedat aturat a
mig camí, i esguarda esma perduda, amb els
braqos contrets i amb les mans que han fugit del contacte de la barana del baleó en un
gest de suprema ansietat; la Maneleta resa entre dents un parenostre al patró del seu
poblé perqué persuadeixi el canari de la
conveniéncia, per la pau de tots, de deixar
que la gorra del senyor Baldomero li caigui a sobre, i la senyora Milla, que es sent mo
lestada per la inutilitat de les seves advertén-
cies, prega també amb tot fervor al sant de la seva devoció demanant-li que l'ocell voli ben
enlaire abans que el porter emparar-se d'ell. Per dissort de donya Aurora es veu que
els veins entossudits tots en tornar la béstia al captiveri. És inútil que l'animalet busqui el refugi d'una finestra tancada: ais pocs moments s'obre a poc a poc un batant i una má traidora s'atanqa lentament obligant el canari a noves volades d'una banda a l'altra.
Donya Aurora acut a tots els mitjans, des de I' agravi personal, apostrofant al ca
nari amb els adjectius més indicáis per a tot ésser oblidadís de 1' escaiola generosa, fins a la persuació per la falagueria i la prometenga, mostrant-li la gábia oberta, aquella gábia que és un cel de benestar, i el pinyonet templa
dor, que de premi ais refilets més triats i har- moniosos passa ara a preu de nou captiveri. Com que el canari comenca a assoborir
la menja incomparable de la Ilibertat, des
precia amenaces i vituperis, desdenya como- ditats tancades amb fil-ferro, i, no veient en
el biau del cel finestres que tanquin mans
que tornen a la gábia, emprén a l'últim la volada definitiva envers la Hum i 1' espai, ávid de guanyar per sí mateix el pinyonet i l'escaiola i d' engegar la primera cantúria ais quatre vents i de cara al sol.
Donya Aurora, com a primera providén- cia, despatxa la criada i retira l'amistat ai senyor Baldomero.
Alexandre FONT