Page 7 - civtat13
P. 7
CIVTAT IDEARl D'ART I CULTURA
Any 11 Manresa, Juny de 1927 N.° 13
n tema ha apassionat darrerament els homes de lletres, amb la nomenada bata- lla del I libre. L'epígraf és, tanmateix, beilicós. A Catalunya e's fust que
^quests ternes ens apasslonin encara viuament.
Si és un fet innegable /, per altra part, aconsolador, veure com la difusió del
¿libre catalá creix cada dia, tambe és, pero, una realitat tangible que els Catalans com-
prem un nombre superior de Ilibres escrits en altres idiomes.
La florida de revistes catalanes vindrá a nivellar, potser en un plap no rnassa
llarg, aquesta diferencia que ens resulta desaventatjosa, i faro, que dins /' aria de la nostra terra augment i, en la proporció que li correspon, la venda de Ilibres Catalans. La producció bibliográfica catalana és avui molt rnés intensa que no pas sis o set
unys endarrera; i fins i tot alguns autors han aconseguit llenqar al mercat milers dobres determinades. Cap d'aquests autors, pero, no pot viure encara deis guanys nets que li
proporcionen les seves obres.
Convé, per tots els mitjans possibles, arribar de pie a la difusió, dins les masses
populars, de la nostra llengua escrita. Molta és la feina feta; pero és més gran encara la que ens resta a fer. Ara es publiquen ja a Catalunya un nombre considerable de diaris
Catalans; se n'hi publiquen, pero, encara més de castellans, sobretot en les poblacions de major densitat. El diari és una fulla que entra a totes les llars, per humils que siguin. I cal reconéixer que el nombre de Catalans no avesats a la lectura assídua de llur idioma, és molt nonibrós encara. Tan o més interessant, dones, és la batalla pel diari com pel
Ilibre catata: ambdues conquestes devem assolir-les paral'lelament.
El dia que la meitat tan sois deis diaris que hom publica a Barcelona surtin re-
dactats en catalá, la venda de Ilibres editats en la nostra llengua será ben respectable, no ho dubteu pas.
De sobres és sabut que la venda del Ilibre catalá és encara, entre nosaltres, en
una proporció d'inferioritat, si establim la comparanza amb la producció editorial caste- ' llana, per exemple. Penseu que en una terra de dos o tres rnilions d'habitants, els autors
més populars assolelxen sois tiratges de cinc a deu mil exemplars, xifra irrisoria.
