Page 8 - civtat13

LES PINTURES DE RELLINÁS
I LA indumentaria NAPOLEÓNICA
Altres han parlat ja d'aqüestes pintures,
que figuren avui a Cá la Ciutat de la noble Manresa, i foren reprodu'ídes en una de les obrescommemoratives del Centenaride 1808. No venim, dones, a descobrir coses noves, car únicament voldríem indicar com elles son un niu de problemes per les qüestions
lligades amb la indumentaria de la milicia
napoleónica, la milicia que domina Catalu
nya de 1808 a 1814, i que ais xardorosos afers del Bruch, i a les entrades i sortides de
Manresa, tant d'aprop vegeren els nostres majors.
*+*
La iconografía de la invasió consagra els abillaments rics deis militars franceses i els seus aliats, (Italians, alemanys que forma- ven part de les armades imperials), casaques blaves, blanques, vermelles, amb gires i plastrons de tots colors, i rengleres de bo- tons, i xarreteres; capells de totes formes, xacós, capacets, i elms amb la cúa de cavall darrera, i plomalls, etc. etc. Poden contem- plar-se a la Collecció del Procés deis Már-
tirs de la Ciutadella i demés que perpetua ren les accions al Bruch, a 1' Arbós, i altres
episodis, obra exquisida deis Planells, deis Faló, Amills, Corominas, Rodriguez, artistes del temps, i a les auques i vinyetes de can-
qons populars.
Aquesta era la indumentária de regiament a les tropes enviades per Napoleó, i les
parantes dels cronistes de Barcelona, el P. Ferrer i el baró de Maldá, no donen
pas Hoc a dubtes respecte la seva elegán- cia i vistositat. Per aixó els artistes poste
riors acceptaren el fet sense esbrinacions circumstancials, i 1' Álvarez Dumont, en Ni- colau Cutanda, fins en Barran, i més moder- nament en Montserrat, escamparen els sol- dats fastuosament vestits, amb robes de
102 -
colorsvius,senselesinjuriesdeltempsiles batalles. Excepció: en Marti i Alsina, qui en documentar-se lógicament, ja va advertir les coses racionáis que les pintures de Relli- nás confirmen, de comú acord amb principis de la crítica moderna, avui objecte de bones
investigacions a Franqa.
Aqüestes coses són el desgast, l'estrall deis uniformes pels temps, pels rigors del sol i de la pluja, i les marxes, combats, i manca de comunicacions d'aquelles campa-
nyes. No venien de Franqa d' una manera regular les robes confeccionades, ni les sabates, extrem que determina en Thiers quan evoca l'estat precari de l'armada impe rial a Catalunya, parlant d'homes sense
calqat i que refusaven 1'espardenya; i la documentació barcelonina ho corrobora, en
els tractes deis generals amb 1' habitant, pel
tall i costura de capots. Ara bé: aquests
capots no eren ja les casaques virolades deis
primers temps, aquelles dels gravats i les
auques, i de les mencions del baró de Maldá i el P. Ferrer, acceptades posteriorment pels
artistes; eren uns vestits senzills, gairebé sense forma ajustada, sense xarreteres, i amb botó llis, de plom... Aquells vestits que actualment está reproduint el capita Bucquoy, i que tant s'assemblen ais que dona ais france- sos del Bruch, l'anónim pintor de Rellinás: capot llarg, groguenc; capell cirat, nu d'es- cuts i plomes... Heus aquí la importancia que
per a la história de la indumentária deis in- vasors, poden teñir aqüestes pintures.
***
Hi ha, pero, una circumstáncia que de- manaria l'análisi que nosaltres no farem aquí. El canvi de l'abillament deis invasors, de conformitat amb el dir d'En Thiers, i fins amb les dates deis tractes entre els caps de