Page 28 - civtat13

tantivats, així masculins: comís, comisos; permís, permisos, com femenins: premisa, premises, sobre tot tenint promesa, remesa. D'aquí ais adverbis derivats era natural la imitació, i tinguérem remisament, submisa- ment. Missa perqué no ha estat mai mirat com participi o adjectiu substantivat derivat de metre, ha restat invariable; a més de l'in- fluxe que hi ha tingut la liturgia. Segons aixo l'excepció a la segona norma del Die-
cionari Orlográflc, coincideix am la pronun
cia viva. Pero perqué s'hi adiés millor cal-
dria incloure-hi també els noms femenins en - issa, escrivint premisa, exceptuant només
la paraula Missa.
***
Si passem a l'aplec B -issio, haurem de
repetir la mateixa observació. Els derivats n. 1 d'aquest aplec tenen una relació estreta
amb els derivats de l'aplec A -issus. Els canvis que aquests han passat, han arribat també ais altres. Aixó és patent fins i tot en
derivats d'altres verbs.
missa missió admesa admisió comesa comisió demesa demisió
dimisió emesa emisió omesa omisió
permesa permisió promesa promisió
remesa remisió somesa submisió
repromesa repromisió expressa expressió compresa compresió opresa opresió represa represió supresa supresió
A Missa correspon missió amb s sorda,
pero ais altres derivats de missus, que han sonoritzat la s correspon també admisió,
comisió, demisió, etc., amb 5 sonora. Co- misió Iluita encara am comissió, potser per
contagi am missió, quati comisió té el sentit á'encarrec i no de culpa comesa.
J18 -
Per contracop hi ha qui pronuncia misió en el sentit d'encárrec o comesa.
En els derivats de premere, passa aixó
mateix; a expressa que és d'origen antic i ha conservat la ssorda, correspon expressió,
pero ais altres derivats erudits: compresa,
opresa, supresa, que han sonoritzat la s, com els derivats de missus, correspon com-
presió, opresió, represió, amb s sonora. Amb aixo pot establir-se una regla práctica
de gran aplicació. Els noms acabats en -sió, portaran s o ss segons que la portin els cor- responents acabats en -sa o -sos.
missa miss/'o
expressa express/cí comisos comisíd
opresos opresíd
El Diccionari Ortografíe no en fa cabal
d'aquest fet constant i consumat de la parla viva i mirant les paraules del patró B 1 com
erudites les escriu totes amb ss: comissió, dimissió, etc.
Igual caldria dir deis altres derivats de l'aplec B. De missió amb s sorda diem mis- sionar, niissionat, missionari, missioner, missionista. Només el verb cometre dona derivats per aquest patró en totes les formes. Pero malgrat que comisió és diu també co missió, en el sentit d'encárrec, influenciat de missió, comisionar, comisionat, comi- sionari semblen prevaler, com dimisionari, l'únic derivat de dimitiere. En canvi comis- sionista i comissionaria semblen que es- cauen millor.
Els derivats de l'aplec C, com que vénen tots de missa segueixen amb s sorda, mis- sal, missalet.
*
En canvi fan s sonora els deis aplecs res- tants, si traiem l'aplec F i el patro 3 de
l'aplec E.
Aplec D: son derivats de noms ja sono- r i t z a t s :
comisos, comisar, decomisar
comisan, comisaria, comisariat
compromisos, compromisari emisari
tramesa
tramisió, traiismisió compromesa compromisió