Page 27 - civtat13

1. príncep
2. due
princesa duquessa marquesa comtessa baronessa
Aquest principi certament estaivia molta feina ai fixador, que en té prou am resse-
guir un diccionari iiatí, o francés que segueix exactament l'ortografia llatina, i anar-hi cai-
cant les parauies catalanes, prescindint de ia
pronunciació actual. Pero així i tot no el veiem prou ben apiicat en aquesta segona
norma. Paraules d'origen erudit son totes les
que conserven la i del rnissum iiatí; i així com totes retenen ia i sense transformar-ia,
sembla que totes també haurien de conser var ia s doble, sense cap excepció, encara
que siguin noms o adjectius acabats per mis, o eis adverbis que se'n deriven. En així més
logic fóra no donar excepcions a ia segona norma i escriure amb ss sempre totes les pa raules erudites, es a dir, aquelies que con serven ia i intacta: remissa, submissa; per-
missos, eomíssos; remissament, submíssa- ment, tai com: missa, premissa, permissi- vament, etc.
Nosaitres, encara que sigui am més tre- bail, veurem d'examinar quins camins se
gueix ia paria viva en ia pronunciació deis derivats erudits de míssurn.
Primerament les parauies missa i missió, am tots eis seus derivats, han conservat ia s sorda en ia pronuncia viva: missió, missio- nar, tnissioner, missionista, missional, so- eietat missionária; missa, missal, misser. És que aqüestes dues parauies les mirem com desliigades de quaisevoi verb derivat de mittere. Metre niateix, que és ei corres
ponent, es pot dir que ia parla d'ara quasi ei desconeix. Per aixó les sonoritzacions que
ia analogía amb eis verbs ha introduTt en
molts deriváis, no han contagiat aqüestes
paraules.
Els derivats més contagiats són eis de
i'aplec A -issus. Són originariament ei par- ticipi passat deis verbs. Alternant amb eis participis de formació popular, que tots han sonoritzat ia s, naturaiment han acabat tam bé fent ia s sonora. Ai costat de admesos, eomesos, promesos, etc., omís, remís, sub- mís no podien mantenir, omissos, remissos,
submissos, i així han donat definitivament omisa, omisos; remisa, remisos, etc. Pa- rionament calla fer amb eis participis subs-
- 117
3. marqués
4. comte
5. baró
6. abad abadessa
7. alcalde
8. a m o
9. el mestre
alcaldessa mestressa la mestra
No hi posem metgessa, j'utgessa, deessa
perqué son poc corrents en la paria viva. En resum, per expressar ia muiier o dona
corresponent en dignitat a i'home teniem dos sufixes esa i essa, moit sembiants, am ia soia diferencia de ia 5 senziiia o dobie. La tendéncia unificadora no ho podia man- tenir en la parla viva, sobre tot després que deixá d'existir ei iienguatge escrit. Aixf avui hi ha un fort corrent a fer esa en tots eis noms de ia iiista, iievat de mestressa, que es manté ferrn. I aquesta excepció té ia seva expiicació.Ningúveuavuienmestressaei corresponent de mestre¡ ia dona del mestre és ia mesira i no la mestressa. Mestresses ni ha en totes Ies cases, on hi ha amo, en cara que aquest no tingui res de mestre. Per aixo ei sentit popular no inciou ia mestressa en ia iiista de graus corresponents, entre ho me i dona. Mestressa és una parauia inde
pendent i per aixo no cau sota I'influxe de
I'anaiogia uniformadora. Per més que el Dic- cionari Ortografíe hagi restituit i'escriptura
antiga d'aquestes parauies, i'anaiogia anirá fent via, i tindrem definitivament: duquesa,
comtesa, baronesa, abadesa, igual que princesa i marquesa. Mestressa, pero, res
taré immutable.
***
La segona norma sobre les paraules eru dites va per un camí diferent de la pronun cia viva. És principi de qui ha guiat ia com-
posició del Díccionari Ortografíe, «que en els mots d'origen erudit, per ia recta escrip-
tura de 5 i S5 entre vocals, no havem d'ate- nir-nos a ia pronunciació, sino a i'etimologia, i a l'ortografia etimológica subordinar liavors ia pronúncia> (').
(1) Pompeu Fabra, Converses Filolbgiqnes, primera serie, pág. 316.