Page 26 - civtat13

F -issivus
1. missiu, adj.: emissiu, remissiu.
2. missiva, nam : missiva.
3. missivament: permissivament, remissiva-
ment.
G -issor
1. missor: emissor, permissor.
2. missori, adj.: comissori,promissori,remissori.
3. missories, nom.: dimissdries, remissdries. 4. missorial: remissorial.
H -issura 1. missura: comissura.
* * *
La primera norma deis deriváis populars
coincideix plenainent am la pronuncia viva d'ara. Tots els deriváis populars de missu/n avui donen la s sonora després de la e trans formada de la i llatina; pero aixo no ha estat
sempre així. Normalment el catalá conserva la s sorda del llatí després de vocal breu tó
nica. Així spissus, spissa, ha donat espés,
espessa, espessos; i promissus, promissa hauria d' ésser també promés, promessa,
promessos. Pero teníem altres participis amb s sonora tais com pres, presa, presos; aprés,
Davant d'aquesta munió de deriváis, es- apresa, apresos; compres, compresa, com crits els uns ainb s i els altres amb ss, bom presos, deriváis de prensas, prensa am cai-
voldria tenir una regla curta i segura per saber quaii cal posar s o ss, sense necessitat de mirar el Diccionari Ortografíe cada ve
gada. Fent-ne inducció completa hem pogut deduir que les normes seguides en la com-
posició del Diccionari son aqüestes, ben senzilles de recordar:
1.® Porten s senzilla tots els deriváis
populars, aixó és, aqueils que han canviat la i llatina de missus i l'han feta e: perrnés
permesa, permesos; promesa, remesa; re mesar, remesat, remesador; encara que
aquests tres darrers no els porta el Diccio nari Ortografíe.
2.® Porten s doble, els deriváis erudits, és a dir, aqueils que conserven la i llatina:
guda de la n, i els noms corresponents pre sa, empresa, represa, etc. La tendencia analógica de fer iguals les paraules, que tenen un mateix ofici gramatical o ideologic, porta la unificació deis participis acabats per és, tornant sonora la s deis que la tenien torta. Així promessa, promessos vingueren a promesa, promesos, tal com avui els pro- nunciem. Sobre el model remesa es féu des prés el verb remesar, i el derivat remesador.
Un altre cas semblant, que es troba encara en plena evolució ens ho aclarirá. El baix llatí tenia les paraules prophetxssa, abbatxssa, comiñssa, que evolucionades normalment donaren prefetEssa, abadessa, comtnssa, tal com promissa hauria estat antigament
pero am la sola excepció deis adjectius i promessa. D'aquí provingué el sufixe essa
noms acabats per mis i l'advervi que se'n deriva. Així escriurem segons el Diccionari
Ortografíe:
adj.: omis, omisa, omisos; remis, remisa, re misos, etc.
noms: comis, comisos; permis, permisos, etc. adv : rem/sameiit, subm/sament, etc.
Pora d'aquests casos sempre més posa- rem ss darrera de la i:
missa, premissa, missal...
missió, admissió, missionari, comissionaria, co- missionista...
comissar, comissari, coniissaria...
iiiamissible, admissibilitat, irremissiblement... emissiu, missiva, permissivament...
emissor, promissori, dimissóries... comissura...
316 —
per significar la muller del que tenia algún cárrec piíblic, o la dona corresponent en dig-
nitat a l'home: duquessa, baronessa, met-
gessa, jutgessa, aícaldessa, mestressa, deessa. Així foren pronunciáis i escrits
aquests noms en el parlar antic. Pero al costat en teníem d'altres fets per un altre
pairó. Marqués donava marquesa en feme- ní, tal com fa marquesas en plural: era un adjectiu substantivat provinent de marca pel pairó de muntanya, muntanyés, munta- nyesa, rnuntanyesos; Cerdanya, cerdanyés, cerdanyesa, cerdanyesos. Teníem també princesa. Ara reparen l'escala de dignitats que en resultava.