Page 29 - civtat13

Comisari, emisari, coincideixen aixi atnb
empresari. Recordem que hi ha les paraules
popuiars remesar, reniesat, reniesador de formació sembiant.
Aplec E, 1 i 2: la pronuncia corrent els fa sonors;
1. admisible, inadmisible, inamisible, transmi
sible, remisible.
2. permisiblement
Pero torna la s sorda en el model 3 més llarg missibilitat:
admissibilitat, inamissibilitat, transmissibilitat i també
irremissiblement
Si els comparem am comissionista, co-
missionaría, que també surten fora deis seus
parions comisionar, comisionat, comisiona-
ri, potser en podrem trobar rexplicació, en la dificultat de mantenir la sonorització de la
s en paraules molt llargues i que tenen tres o més vegades la lletra i fins a la vocal tó nica. Repareu-hi:
1. comisari, compromisari
2. comisionar, comisionat, comisionari 3. comissionista, comissionaria
4. admisible, permisiblement
5. irremissiblement
6. admissibilitat, transmissibilitat.
En 1 la i surt una sola vegada fins a la vocal tónica, en 2 i 4 surt dues vegades;
peró son tres en 3 i 5, i quatre en 6.
Áplec G: son sonors:
emisor, permisor
comisori, promisori
dimisories, remisorios, remisorial.
Fot haver-hi influTt el patró irrisori.
Aplec H: iiomés hi ha la paraula comi sura poc usada i sonora per comparació de
rasura, mesura.
En Vaplec F, tenim una solució contra ria: la proniincia corrent dona s sorda. L'ex-
plicació pot ésser el patró espressiu, expres-
siüament, paraules molt arrelades en la parla popular, com expressió, expressions, exprés.
emissiu, permissiu, remissiu permissivament, remissivament
Missioa pot ressentir-se també de missió i els seus deriváis.
***
Aquesta excursió breu per la proniíncia viva mostra prou ciar, que no és totalment
arbitrária ni errada la diversificació de la s en sorda i sonora de les paraules erudites
provinents de missurn.
Hi ha dues liéis fonamentals: la assimila-
ció simplificadora i la facilitat de proniincia. Per l'assimilació simplicadora, paraules
d'ofici gramatical o ideológic igual i de ter
minado semblant vénen gradualment a la
unificado perfecta. Així hem vist que passa-
va d'una manera definiviva en els derivats
del participi passat, és a dir, en els partid-
pis adjectivats i substantivats, en el nom abstráete corresponent, el verbal en bilis i
els adverbis que en deriven:
remís, remisos, premisa, remisament remisió, remisible, permisiblement
En les altres paraules no tan nombroses ni usuals la prontincia no és fixada tan ab- solutament, peró hi ha tendencia d' assimi- lació a altres patrons coneguts:
empresan irrisori
emisor mesura comisura
expressiu permissiu, missiva expressivament remissivament
Per la segona Ilei, quan en les paraules
llargues fins a la vocal tónica tenim repetida tres o quatre vegades la /, la s sonora es fa sorda:
comfss/onísta, com/ssionar/a admiss/b/l/tat, transm/ss/b/l/tat /'rremissiblement
Les paraules missa i missió amb els seus derivats, perqué els prenem com deslli- gats deis verbs compostos de metre, han
- 119
provisor
comisan, comisaria comisori, dimisories