Page 25 - civtat13

sició de paraules. Mireu el mateix Dicciona- ri Ortografíe i trobareu: ?,ofregir de sub-
frigere, sofrenar de so^fraenare, sofrir de
susferre, somort de smmortuus, sonioure de su^mooere. En aixi" sv&míttere normalment
dona sometre. Sot o sots ve de subtus, per on soTtnetre simplificació de soTsmetre deri va de suBTusmittere i no de svBmíttere. So- rnetre i sotsmetre son igualment Catalans.
***
El gerundí casteliá deis deriváis de mít- tere naturalment té dos patrons segons que
el verb siguí popular o erudit:
cometiendo, prometiendo, sometiendo, etc. admitiendo, dim/tiendo, omitiendo, etc.
En catalá tots han de seguir un mateix model.
cometent, prometent, sometent, etc. admetent, demetent-se, ometent, etc.
El partícípí present dels verbs llatins
mittens, promittens, etc., no ha passat als
parlars moderns com a part ordinaria del verb. Alguns han perdurat com adjectius, i
encara cal distingir els participis de formado
popular i els introdui'ts directament en la parla erudita.
Participis populars castellans son:
cometiente, acometiente, prometiente, compro metiente.
Participis de formado erudita són: comitente, dimitente, permitente, remitente.
En catalá el participis de formado popu lar es confonen amb els gerundis: cometent,
prometent, etc. Antigament foren més usats i tenien plural i tot: cometents iniquitat,
PROMETENTS obedléncia, etc. En tenim una resta en el substantiu sometent, que ve de
so-metent, aixo és, rnetent-so, perqué el so metent s'alqava a toe de campana. Així ma teix l'adjectiu amatent, escrit antigament també ametent, és potser una resta del verb ametre perdut. En Hoc dels antics participis
populars la llengua literária n'ha pres del llatí
uns quants conservant-ne el radical immuta ble, els mateixos que té el casteliá:
comi'tent, dimitent, permitent, remitent. *❖*
I anem ja als deriváis de missum, tema del supi llatí de mittere, on hi entra de pie la qüestió ortográfica de la s o ss, que ha mo- tivat aquest estudi. Per fer més comprensi ble l'exposidó, presentarem una taula sinóp tica deis deriváis del tema missum.
A -issus
1. mes, mesa, mesos, adj.: permés, permesa,
permesos
2. mesa, nom: promesa, comesa, remesa, re
promesa.
3. mis, misa, misos, adj: remis, remisa, remi
sos; omis, omisa, omisos, submis, submisa, submisos. 4. mis, misos, nom: permis, permisos; comis,
comisos.
5. misament, adv.: remisament, submisament.
6. missa, nom : missa, premissa. B -issio
1. missió: missió, admissió, comissió, dimissió,
promissió, repromissió, transmissió.
2. missionar: missionar, comissionar.
3. missionat; comissionat.
4. missionari: dimissionari.
5. missionaria: comissionaria.
6. missioner; missioner.
7. missionista: missionista, comissionista.
C -issale
1. missal: missa/
2. missalet; missalet.
D -issare
1. missar: comissar, decomissar.
2. missari: comissari, compromissari. 3. missaria: comissaria.
4. missariat: comissariat.
5. mesar: remesar.
6. mesat: remesat.
7. mesador: remesador.
E -issibilis
1. missible: inamissibíe, transmissible.
2. missiblement: irremissiblement, permissible-
ment.
3. missibilitat: admissibilitat, inamissibilitat,
transmissibiliiat.
- 115