Page 24 - civtat13

L' explicació d' aqüestes diversitats és
I'origen. Els primers entraren en la llengua castellana per forinació popular, seguint els
canvis que revolucio de la parla viva anava obrant sobre el llati vulgar. Un d'aquests és que la i breu tónica ve a e tancada. Aixi
s'explica que rmtto donés yo mEÍo, i que rmttere donés métere i després meter.
Els segoiis són d'introducció sávia, feta molt modernament, passant al castellá els verbs llatins amb el radical intacte, pero do- nant-lis la terminació de la tercera conjuga-
facilitat que té la i pretónica de fer-se e.
Dimetre, si mai existi, va venir a demetre. Peró aleshores, ¿cóm sortir-se de la confusió de sentits, l'un oposat a l'altre, que els cas tellans assen'yalen agudament en aquell joc de paraulesf dimitió o le dimitieron? En el Diccionari de La Cavalleria de 1696 ('), trobem una solució escaient. Demetre a algú de son carreo, am sentit actiu, equival a
demittere; - demetre 's de son carreo, am forma i sentit reflexiu, val per dimitiere, o
fer dimissió. Lu mateixa paraula dimissió en 4
ció, com sol fer-se amb els verbs literaris de
la tercera conjugació llatina. Així de per tit de renuncia del cárrec.
mitiere tinguérem permitir, etc. Amb aquest
procediment, d'un mateix verb llatí remitiere el castellá n'ha tret dos, un de popular re
meter, que vol dir tornar a flcar, i un d'eru- dit remitir, que vol dir enviar o també
aflaixar.
En catalá ha predominat el procediment
primer, i tots els verbs llatins que tenen des cendencia en catalá Than donada per evolu- ció popular, o seguint-ne les seves liéis. La
i breu tónica també en catalá dona e lauca
da, que en el parlar oriental es fa e oberta més generalment. En així mitto, promitto,
han fet mEto, promEto, i mittere, promittere
igualment mEtre, promEire, i així semblant- ment els altres.
Ara, pero, per contagi del verbs caste llans d'origen erudit, sovint sentim dir, ad
mitir, emitir, omitir, permitir, remitir, trans mitir, per comptes á'admetre, emetre, orne.- íre, permetre, remetre, transmetre. Així mateix emitim, emitia; emitia; emití; emitís; emitint o emitent; emitit, per comptes d'e- metem, emeteu; emetia; emetí; emetés; eme- ient; emés, com calia dir i diem en el verb prometre: prometerá, prometen; prometía; prometí; prornetés; pronietent, promés, el qual no s'ha contagiat, perqué en castellá existeix solament el verb popular prometer i no té l'erudit promitir.
Un cas notador és el parell demittere i dimitiere. Aquell vol dir tirar per terra, i
aquest deixar anar. El castellá els té tots dos en la forma erudita demitir i dimitir. En
revolució popular catalana aquests dos verbs donaren una mateixa forma demeíre, per la
114 -
El Diccionari OrtográficxEgisira el verb demetre, peró no la paraula demissió; i porta el verb dimitir que s'ha de conjugar com
servir, fent dimiteixo, dimitim; dimitía; di
mití; dimitiré; dimiteixi; dimitís; dimitint; dimita.
Certament l'ús o l'abús modern de les dimissions voluntáries o forqades ha escam-
pat en la parla viva catalana el verb erudit castellá dimitir, conjugat no com a derivat
de metre, sino com d'un patró nou, seguint la conjugació ordinária deis verbs de la ter cera. Demetre i demetre's, usats en la forma del DiccionariÚE. La Cavalleria, ara sembla- rien una novetat. Peró absolutament pot es- quivar-se sense fer estrany aquest castella- nisme,quetrencalaserienormaldeisderi váis de metre, dient fer dimissió, presentar la dimissió.
El Diccionari Ortografíe no porta some-
tre, i sí sotmetre. Aquest Diccionari és ciar que no cataloga totes les paraules catalanes legitimes, perqué no és un diccionari com- plert de la llengua. Com que hi ha, peró, qui té por d'usar les paraules que no hi son
registrades, perqué potser serán un castella
nismo, cal fer constar que sometre no ho és.
Sub llatí dóna normalment so en la compo- ■
(1) Gazophtjlaclum Catatano-Latinum, pág. 270.
Demf.ther á ol^u, de son carrech. Aliquem muñere ab
dicare. Aliquem ordine movere. Cuipiain abrogare munus. ^ Demetherse de son carrech. Munus suum abdicare, deponere.
Se abdicare muñere. Abrogare aibi munus suum.
Demissió de carrech. Muneris addicatio (onis). Muneris abrogatio (onis). Lo Rey me demana ta demissió de mon carrech. lubet Rex, me, ut muñere meo abdicem. lubet Rex, ut munus deponam./o he firmat la demissió de mon carrech.
Abdicationem muneris obsignavi syngraplio.
aquest diccionari és i tot demissió en el sen