Page 23 - civtat13

CLARiCIES DE LLENGUATGE ESTUDIS DE CONJUNT
ESTUDl II Derivació verbal
Un director d'un centre de I'Apostolat de I'Oració de senyores volgué fer estampar uns diplomes d'admissió. Redactat i'origina! i donat a I'impremta am 1' encarrec d' adap- tar-lo a i'ortografia actual, tot repassant les
proves, s'ensopega am dues grafies que 11 semblaven inconciliables. Deia el titol: Di
ploma d'admissió, i el redactat portava mes avail; Na... fou admesa el dia... de... de...
La pronuncia viva igualment diu amb una
sola s sonora admisió i admesa. D'altra
banda, si mirem l'etimologia, igualment por ten doble s admissione i admissa, d'on da- vallenrespectivamentaqüestesduespáran les. Dones, ¿quina norma ha guiat I'ortografia actual per escriure admissió am doble s i admesa amb una s sola?
No sabent-ne trobar rexplicació, ens va
preguntar, si realment I'ortografia d'ara es- crivia admissió, tot i posant admesa. De
temps enqá la solució del Diccionari Orto
grafíe a la s i ss en els deriváis verbals ens havia suggerit algunes observacions. Ara
aquesta consulta ens decidí a completar-Ies i publicar-Ies.
A) Deriváis de mittere
El verb llatí mittere és molt abundós de
compostos i deriváis. Els compostos llatins mes corrents, senzills o dobles, amb els verbs
Catalans i castellans que en deriven son tots aquests:
Llaü Caíalá Casiellá
mittere metre meter Compostos senzills:
fl-mittere
a¿-mittere admetre
—
admitir cometer demitir dimitir
co/n-mittere rfe-mittere démittere
e-mittere
/m-mittere
o-mittere
per-mittere permetre pme-mittere premetre pro-mittere prometre
re-mittere remetre
s o m e t r e
1 sotsmetre
\ 0 sotmetre tra-mittere trametre
premitir prometer 1 remeter
1 remitir s o m e t e r
S ü 6 - m i t t e r e super-mittere
(s//¿>/«s-mittere)
cometre demetre
demetre's
(dimitir)
emetre emitir
ometre omitir permitir
fra/is-mittere transmetre transmitir
Compostos dobles:
com-pro-m\tto comprometre comprometer re-pro-mitto reprometre reprometer
tre
arremetre arremeter
Si mirem els deriváis castellans tot se-
guit ens adonarem que no segueixen tots la mateixa conjugació: els uns són de la sego- na: meter, cometer, prometer, remeter, so meter, comprometer, reprometer, acometer, arremeter; els altres van per la tercera: ad mitir, demitir, dimitir, emitir, omitir, per mitir, premitir, remitir, transmitir.
Encara més, els primers han canviat la vocal radical: m\tto, nmto, mütere, mster,
pero els segons la conserven com en llatí, em\ito, ermto; emitiere, emitir.
- 113
e Íac
s o
m
com
e
tre
e
acometer