Page 14 - civtat13
P. 14

Bona la campana. El senyor rector va a missa major. La seva sotana
ombrega la plana.
Ou bien encore ees platañes qui se donnent la main pour suivre les passants:
Per seguir ais caminants
els platans s'han dat les mans.
. Le poete a été en Cerdagne, ce pays qui
quan les prades semblen noves de tan verdes. s'étend des deux cotés de Pyrénées.
La Cerdagne, patrie préférée des cailles, a bien inspiré Dalmau.
Ce n'est point en quelques breves cita
tions qu'on peut donner une idée précise
d'un recueil de poémes. Bien que les formes
réguliéres dominent dans ce livre, on y trou
ve une recherche de rythmes rares, des vers
impairs, des suites de rimes tantót féminines, tantot masculines.
jadis on pouvait reprocher h la poésie catalane de manquer d'art. F. S. Riu Dalmau
est artiste. II bannit la rhétorique et la décla- mation. II sait étre simple.
En lisant Terra amorosa, j'ai songé,
parfois, a T un des plus mereveilleux poetes de notre Occitanie: Texquis limousin Albert
Pestour.
Jean-Paul RÉGIS
LA VIDA ARTÍSTICA
de ne pas avoir un compagnon qui Taime et
qu'elle puisse aimer...
Vient la saison des fruits. En chaqué fruit
le poete trouve le goút de la vie:
Qmn amb mes dents occiré lafruita collida,
en cada fruit tostaré
el gust de ma vida.
Une peche n'est pas seulement exquise á
croquer, comme de prosaTques personnes le pourraient croire. Le poete en estime autre- ment, s'il tient un peche colorée comme le visage de Taimée:
Tino un préssec que es colora com el rostre de l'amada: mon pensament, quan el miro
posa un bes en ma mirada!
La néfle, trop dédaignée chez nous, gar de un goút de fraícheur quand on la cueille le soir:
la nespra, la nespra, de clara dol(or!
Si ets collida al vespre tens gust de frescor.
L'humour ne manque point á Riu Dalmau.
Je n'en veux pour preuve que ce croquis de curé dont la soutane ombrage la plaine quand il va á la grand-messe au son de la cloche:
Juan Gris, pintor madrileny trasplantat a París, morí a la Ville Lamiere el dia 11 de maig darrer després de les dolors d'una ma- laltia llarga i terrible. La seva vida, exemple de caballerositat, — i aquí Telogi no és un Hoc comú necrologic —fou molt dura, car honest com era no cerca en el seu art altra cosa que la satisfacció cordial de veure con- cretar-se un món de formes i colors percaqa-
108 -
des en un món abstráete. Gris, sensible a la
crítica, no féu mai ús inadequat de Tamistat deis critics i deis periodistes. Tenia Torgull
de jugar net. Christian Zervos explica que, uns dies després d'una conversa amb Tartis- ta per estudiar la seva obra, al moment de publicar Testudi a Cahiers d'Arí el féu pre venir que havia de fer algunes observacions a la seva pintura. A qo que contestava Tar-


































































































   12   13   14   15   16