Page 15 - civtat13

tísta amb franquesa que, no fes cap conces- sió a l'amistat.
Aquesta rigidesa moral, es feia sentir també en l'art de Gris, que posseTa un tem
perament de filosof i de matemátic. Les 5eves idees, els seus conceptes plastics eren
plasmats amb una integritat admirable. El
marge necessari a l'aventura que l'art neces- sita per a viure, en la seva obra era redu'ít a
la mínima expressió: el suficient, pero, per
qué hom no pogués negar aquella intensitat •cordial que humanitza la intensitat geomé
trica,
•'Jo treballo — deia el malaguanyat ar tista— amb elements de l'esperit, amb la
imaginació, assajo de concretar qo que és abstráete, vaig del general al particular, el
que vol dir que parteixo d'una abstracció per arribar a un fet real. El meu art és un ■art de síntesi, un art deductiu>. I acaba:
«Aquesta pintura és a l'altra pintura, el que la poesía és a la prosa>.
La seva claredat deductiva, la seva pro- litat teórica, admiraren un dia el seu mestre Picasso — del qual fou un deis primers se-
guidors en el Cubisme — quan en les con verses del taller de Gris sostingudes vers el 1910, el genial malagueny bagué d'excla- mar: «Els deixebles sempre hi veuen més
ciar que els mestres>.
Era precisament en aquesta claredat dog
mática on residía tota la forqa de l'art de
Juan Gris; pero també era d'ella d'on es
desprenia la seva gran feblesa. La doctrina s'havia concretat massa, la rigidesa moral
del filosof en la recerca de la veritat artís
tica, havia, potser, envait el terreny de l'inefable del qual en fou foragitat, gairebé del tot, el misten".
Malgrat tot, en algunes de les seves
obres, com en L' Arlequí, 1917, les qualitats
imponderables fuguen un bon paper al costat de les ponderables. L'emoció ací té aquella
natura que dóna el meravellós. Aquell mera- vellós que, André Breton, ha dit que és
l'únic que es bell.
A més de l'obra pictórica. Gris col'labo-
rá amb decorats i vestits en els ballets de Serge de Diaghile\v i també realitzá la de-
coració de la Galería deis Miralls per les festes del castell de Versailles.
L'obra de Gris fou especialment admira da a Alemanya i América. Els alemanys que obriren molt abans que els franceses un crédit ais Impressionistes i a Cézanne, són actualment els que obreii les seves pinaco-
teques al Cubisme i a les seves derivacions. Som molt aprop deis fets per a poder asse-
gurar que els col'leccionistes alemanys hagin fet un bon negoci amb les obres adquirides ais artistes d'avantguarda; peró podem en canvi, assegurar que els museus i els col-
leccionistes alemanys posseeixen actualment una fortuna en teles deis mestres de l'Im-
pressionisme i de Cézanne, adquirida en una hora, en la qual tant l'Estat francés, com
el francés mitjá, tenien la mateixa actitud
d'incredulitat davant de Manet, Renoir i
Monet, que la que avui tenen davant de les darreres facetes de l'art.
***
Com un esdeveniment cal assenyalar
l'Exposició Gaudí, composta de fotografíes, dibuixos i alguns fragments de maqueta, per
tot el qual hom es donava compte de la po- téncia genial de l'arquitecte del Temple de la Sagrada Familia. Aquesta Exposició tin
gué lloc a la Sala Parés, organitzada per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, pel
Círcol Artistic de Sant Lluc i pels Amies de l'Art Litúrgic amb la colMaboració de l'Ar- xiu Mas.
La Ciiitat i la Casa ha dedicat un nú mero a estudiar l'obra de Gaudí, el qual con-
tingut no es pot desconéixer, amb articles dels arquitectes de Lluís Bonet, Francesc de
P. Quintana i josep F. Fáfols. Aqiiest nú mero monográfic de La Ciutat i la Casa
completará la valor de l'Exposició Gaudí, la
qual, si no estem mal informáis anirá exhi- bint-se per les principals ciutats de Cata
lunya.
Les exposicions de l'esmaltador Miquel Soldevila i la del pintor Ferran Callicó, han suscitat el tema del classicisme. Soldevila, artífex pulcríssim en l'esmait, i Callicó, pul-
- 109