Page 9 - civtat12

Jo tinch desitj d'anar aquesta tarde maieix a Urpi y fugir deis franceses, Ja m'havia fet
extrany veure arrivar lo Mateu — (un mosso •déla familia) — amb el carro de Maldá, pie
de fardos de la Marquesa de Gironella. Tota
la nit y matinada no ha cesat la campana, 'llevant-nos a Ies cinq per a martxar, y ditxa avernos amanescut bon dia y seré. Mes te- nim la campana ficada a l'orella. Pensem arrivar a Manresa aquesta nit a casa del se- nyor Colldeforns, y a veure si els Gabatxos ens hi deixen estar, venintnos allá a in
quietar. > (')
L'éxode cap a la ciutat de Sant Ignasi el
descriu el baró amb l'habitual grácia i el luxe de details minims. Cita els carros, els mos- sos, el cavallet que ell inateix muntava, i els encontres i esmorzar del camí a un hos- talot. De nit, fatigats per la xafogor i la pols, arribaven els viatgers al raval de Manresa, i després anaren a can Colldeforns, que no diu el dietari on era. En Colldeforns els rebé fraternalment, i a la taula es posá xocolata amb coca de Cervera. Acabat el refrigeri, escriu el baró, se n'anaren a dormir; ell, diu, tenia un bon Hit, pero el seu fill Gaietá que l'acompanyava, un catre d'estisora. Era el ■11 d'Agost de 1810.
El dia vinent el baró sorti de bon hora al
carrer, en companyia d'En Colldeforns, tro- bant cares ben conegudes per tot arreu, puix
que eren molts els expatriats de distints in- drets de Catalunya intervinguts pels france
ses, que acollia aleshores Manresa. El noble barceloni aná cap a la Placea de les Cois, i la
;Seu, i reunits ell i En Colldeforns amb el ca-
nonge Soler, pujaran a cál batlle Ubach, per tal d'obtenir les claus de la Cova de Sant Igna
si, que des de l'expulsió deis jesuTtes tenien les autoritats. No hi era el magistral, pero la seva muller rebé al baró de Maldá, i molt afalagada per les bones maneres que, segons sembla, mai li mancaven envers les dames, es presta a acompanyar-lo al devot indret, abans de dinar. El cavalier gaudi molt du- rant la visita, i escriu així;
Explicaren allá al cronista, que la Cova havia servit de refugi ais sacerdots france
ses que fugiren del terror de 1792, pero no parla de la devota oració que, segons tenim entés, feren a la mateixa els manresans, a l'anar-se'n cap al Bruch, a jugar-se la vida per a la llar deis pares. El manuscrit parla també del carácter del poblé, esmentant l'acolliment que llavors mateix tenia a Man resa un capellá francés, qui cada dia cele- brava a la Seu; un capellá francés •— diu el baró — que oiu aquí, mes com si fas cúta la, home de cara encesa i cabelí blanc.
Són plens de sabor local els details que dóna el manuscrit d'allres visites: cVista la
Cova — diu el baró — hem trobat al P. Mes- tre dominich Fra Ramon, y junts anárem a veure la fábrica de xacolata, amb la moltúa no amb rondín de sang o animal, si que d'ai-
gua que feya rodar una mola amb curriole-
tas, que anava molent les admetllas del ca-
cau, veyentse la xacolata y sentintse el seu
olor aromátic. Després baixárem al Hoc de la
gran máquina, que també movia l'algua, mit-
jansant una roda major, que jugava amb una més petita, rodant encontradas com las d'un
reHotje.>
Continúa referint les entrades a altres
Hocs de treball, fábriques de mocadors, de
cintes, llistons i paper; els paragrafs llares, cansarien, tal vegada, els lectors.
***
El. 12 de Setembre s'acomiadá el baró del senyor Colldeforns. Havia arribat el
jorn de continuar el camí fins a Berga. El noble cavalier sortí de Manresa en matxo.
-71