Page 8 - civtat12

EL BARÓ DE MALDÁ A MANRESA- 1810
Una de les fonts de més valor per a ras
trojar l'aspecte social de rocupació napoleó nica a Catalunya, és el dietari manuscrlt del
baró de Maldá, que formant part de les se- ves memóries personals, es guarda inédit, i
gairebé verge, a cán Cortada, d'Esplugues de Llobregat. El baró, cavalier entenimentat
i metódic, humanista i geograf, que havia
corregut quasi tot Catalunya i escrit de ses
coses, passava el temps en ses devocions, la cura de l'hisenda, i les visites i converses, i en retirar-se a la nit, abans de donar al eos el degut repós, anotava les circumstáncies totes de sa existencia, des de les afeccions
metereológiques, fins ais esdeveniments pú- blics, sense oblidar les festes religiosos, la missa que oía puntualment, catalogant els sants del dia, les característiques de la litur
gia, i altres details que potser enlloc troba- ríem reunits amb tanta exactitud i escrupu- lositat.
Vivia Taristócrata catalá ordináriament a la nostra ciutat, al casal del carrer del Pi,
que es conserva avui dia, i per l'estació xa- fogosa acostumava sortir, i fer estada en al gunos de les cases escampados ací i allá, en torres patrimonials, arreu del territori. La invasió napoleónica, Febrer de 1808, l'atrapá de consegüent a Barcelona, i el seu dietari descobreix tot seguit la repugnancia que ex
perimenta el bon senyor, qui essent form patriota, enemic de Godoy i de la Revolu- ció, prenia els franceses per heretges, ad- versaris del rei i de santa fe, i els qualifica-
tius s'agermanen amb aquest concepto, d'on
les paraules gruixudes, les suposicions i sos-
pites li brollen de la ploma. Augmenta el malhumor les greus discrepáncies que cada
dia es registraven a la ciutat entre els fran ceses i les autoritats i el poblé, i el baró no
pegué aguantar-se quan la Ciutadella i Mont- juic, i les casérnes i portes foren preses pels estrangers, i el capita general, l'inten-
70-
dent, l'Ajuntament, I'Audiencia, i fins l'Es-
glésia foren menyspreats, perseguits, in-
tervinguts i pertorbats per aquells. Plena, a més, la casa d'oficials, establerta Toficina
principal del correu, i gravada l'hisenda amb
contribucions, el baró decidí d'expatriar-se, i renunciant a la missa cotidiana, al passeig
habitual per la muralla de terra amb algún
amic, i a les visites i converses, demaná un certificat de malaltia, i un jorn de bon matí
el seu cotxe rodava per la Cucurulla, la Pla
ga de Santa Anna i el carrer Comtal, cap al Portal Nou i la carretera de Granollers,.
anant-se'n a Vich, en cerca de tranquilitat. Peró la guerra el tragué d'aquí, i altra volta
pren el cotxe, i camina cap a Igualada, d'on la proximitat deis franceses l'obligá a sortir- ne també, i aleshores pensá traslladar-se a la muntanya, i Berga fou escollida, per tal com hi tenia casa própia. Aquí, encara que incomodat sovint per arribados de gent pa- renta o amiga que venia fugint de la guerra, i sempre afluixant la butxaca, ara a la Junta del Principal, ara ais quefes de l'exércit i de les partidos, arribá fins l'any 1814, j triomfant llavors per l'expulsió de les arma- des franceses, retorná a casa seva, al carrer del Pi, A l'etapa d'Igualada-Berga el baró
passá per Manresa, Agost-Setembre 1810, i per aixó voldríem dir-ne quelcom ais lectors, transcrivint alguns paragrafs del dietari.
« ■(: +
Sembla que gaudint de pau i bona com- panyia a la casa d'En Branch, a Igualada un jorn d'estiu, tot ballant a plaQ^
com si mai hi hagués guera, laj-
cant a sometent esclata de r Maldá escriu: