Page 7 - civtat12

CIVTAT IDEARI D'ART 1 CULTURA
Any II Manresa, Abril-Maig de 1927 N.° 12
I primer cinqiiantenari de la consagracíó pública del poema L' Atlántida, de Jascint Verdaguer, ens porta a parlar aval d'alguns aspectes de la personalitat del
^glorlós poeta del nosire Renalxement.
Contra qo que alguns creuen, Jascint Verdaguer fou un poeta cuite: no sols es
preocupa d'emprar un Uenguatge acurat I cast, extret en part dels nostres classics, slnó
que ana a cercar al cor matelx de les nostres comarques alguns mots que hl romanlen encara purs. A mes, la seva conelxenqa profunda de la llengua mare, II permetla contro- lar-ne l'exacta slgnlflcacló. Deoem, dones, al gran poeta de L'Atlántida la Incorporacló al nostre Uenguatge ¡Iterarl d'un léxlc coplós l selecte albora. Cal remarcar, pero, com
Jascint Verdaguer no fou mal un folklorista fred ni un escorcollador barroer que es limites a emprar els mots que trobava pel sol fet d'haver-los pogut recolllr de llavls del
matelx poblé. Ell sotmetla les paraules que creía acceplables o slmplement belles a un depurat examen. L' Atlántida / El Canigó són dues aportaclons valuosísslmes al léxlc cat ala.
Els fllólegs, del temps de Verdaguer enqá han realltzat una tasca admirable en la
flxacló del nostre léxlc l han esmenat moltes grafles; pero han rebuijal poques paraules de les que Verdaguer emprá per primera vegada.
A més, cal reconélxer que ha eslat Verdaguer un deis creadors de la paraula poé
tica entre nosaltres; per alxó, sens dubte, encara avul admlrem l paladegem els mots
verdaguerlans com si fossln fruits sucosos els quals serven la sabor originarla a través deis anys.
Hl ha qui troba més llrlsme en altres poesies de Jascint Verdaguer que en la matelxa Atlántida. És Innegable, pero, que moltes estrofes del mague poema serven una bellesa
plástica l una justesa expresslva, tan cenyldes l austeres, tan homérlques en una paraula, que en cap altra obra no assolí el matelx poeta superar aqüestes qualltats lirlques. I nosaltres, d'un poeta el que més rí estlmem és, la major part de les vegades, una sola
imatge —l flns l tot, sovlnl, un fragment d'aquesta—, per tal de copsar-hl Immaculada l'esséncla del seu llrlsme. La resta, com ja ha estat dlt repetldes vegades, no és més que
literatura.