Page 11 - civtat12

quina, auriolada per la claror transfiguradora •de la seva fantasia, ens corprén el seu can
tar per la seva «senzillesa», per , per la seva insinuant invitació a un
dolq repbs; com la casa pagesa mallorquína,
és la seva poesía acollidora, franca i «oberta ■com una má>. Com la poesía de Mistral, la de la nostra poetessa té un no sé qué de bí- bllc, alxó és, una deliciosa fusió d'épic i de familiar, on tota aspror i tota rustiquesa és
ennoblida i afinada per un alt sentit patriar
cal, per una consciéncia depuradíssima de la tradició secular d'cuna avior molesta i assen-
yada», sagrada avior que deixa flotar sem-
pre ses ombres ingrávides i severes en el fons de l'horitzó lluminós, de tots els paisat-
ges evocats per la seva fantasia. I no man quen en l'obra de la nostra poetessa llam- bregades de figures humanes que, com les Mistral, posseeixen tot el prestigi i tot l'en-
■cís de la primitivitat patriarcal deis personat-
ges bíblics. Recordeu les nobles siluetes que es perfilen damunt el paisatge assoleiat en el i en . Recordeu aquella visió verament patriarcal
•d'aquell poblet de muntanya, on
Per la muntanya de la Comuna
pugen les bésties d'en una en una... Van totes soles a pasturar;
l'herba que mengen torna brostar.
Per molt que pugin, per lluny que sien,
els nins del poblé bé les destrien: la del vicari, la del padrí!
De les esquelles es fa sentí l'alegra nota que escampa el vent, el vent que passa, tan indolent.
II
I si passem del sentit, a la qualitat de la ■seva poesia, no ens cal sino fixar-nos en el seu vocabulari per definir-la i concretar-la amb tota la possible precisió. Noteu com so- vintegen en el seu Ilibre certes adjectiva- ■cions: subtil, ft, exquísit; fixeu-vos en l'amor amb qué parla de les coses alades i volande
ros; la seva poesia és verament aquell peuet d'infant, aquell peuet «tan lleuger i fi» que deixa la seva graciosa petjada en la blanca
polsaguera del camí i que
si era d'ángel o donzella no US ho sabria ben dir,
i que ha inspirat l'exquisida obra mestra que
porta per títol «Del camí>. Pero la qualitat de la finor i de la subtilesa va acompanyada
en la Maria Antonia Salva d'una altra quali tat essencial: la pau. «Calma de l'hora bai-
xa>, «quietud de rhora>, «calma blana»,
«pau d'enyorament>, «pau d'ensopiment>; una pau tan humanament dolqa que «s'asseu
al pedrís de la caseta>; aquella pau
qui s'encomana de l'esquella llunyedana,
del Huir de cada estel;
una pau que embolcalla tot el paisatge i es
tén per tot el cel una ala d'indoléncia que
s'aclofa ensopida en els vilatges i condorm
dolgament l'ánima. Maria Antonia Salva ha escrit petits poemes definitius sobre aquesta
sagrada calma de l'ánima i de la natura ma
llorquína, (Quietad, Del Pía); aqueWa calma tan subtil, que sembla
Com que el renou del cedas
qui al pastador cern farina, cenia aquella son, tan fina com una ombra qui passás.
No és, pero, una placidesa, un benestar
que afecti la pura sensibilitat go que conta la nostra poetessa. Hi ha un pregón sentit
de bondat en tot go que ella veu, en tot go
que ella canta; com si l'alé creador de Déu
llisqués encara per damunt de totes les coses i ho espongés tot fins la més arcana entra-
nya. La pau i la bondat arriben en aquesta poesia a una perfecta equació:
Tot és bo, com el repós dins la cambra retirada;
i la bellesa s'hi confon amb aquesta bondat cósmica en aquesta sensibilitat tan espiritua- titzada deis seus sentits corporals; així diu, quan sent la cangó del llaurador:
És tan bella sa tonada
que desperta dins mon pit sentiment indefinit,
com de bonesa ignorada.
I és altament interessant en l'art artistic de Maria Antonia Salvá l'tís que fa de pa- raules derivades de bé o de bo, com «bone-
-73