Page 10 - civtat12

damunt del que el! mateix escriu que hi feia
una figura estrafalária, amb el seu bicorni
vellutat, la casaca de tafetá blau, i les po-
laines negres. Un minyó anomenat En Gil,
anava a peu al costat de Tanimal, que seguía
al pas dels altres viatgers, puix que eren
colla els que s'empujaven vers Salient i més
enllá, estorbats uns amb les criatures, els
altres amb el fato, i tots intranquils i descon-
fiats, car la por deis franceses era al eos de
cadascú. Llunyanes descárregues de fuselle-
ria venien portades pel ressó de les munta-
nyes, i els ulls feien una columna napoleó nica de qualsevol núvol de pols. Sembla, no
obstant, que ni aixo ni l'aiguat que caigué a mig camí, tragué el bon humor de la gent
jove, i el manuscrit parla d'una senyoreta de nom Úrsula Martí, que xerra com un sao
de nous; i d'un suís, criat d'un oficial de nom-
Feliu, que no parava de dir mal deis fran ceses.
Deixats enrera Salient i Balsareny, es- trobaren els viatgers a migdia entaulats en un hostal, i acabada l'escudella, a cavall tothom, fins Casseres, on la nit sospengué la ruta. Uns pogueren conseguir un Hit, al tres cercaren a la palla el dolq repós.
El 13 a trenc d'alba, a cavall altre cop; els matxos ufans apretaven de valent serra amunt... Berga era a prop, i el baró de Mal- da i els demés viatgers donaren grácies a Déu, quan veieren ses cases restants dibui- xar-se a l'horitzó.
Frederic CAMP
Barcelona, 1927.
LA POETESSA MALLORQUINA
1
Si em demanessin quin d'entre tots els
poetes mallorquins és el «poeta de Mallor- ca>, contestarla sense vaciliar: la Maria Antonia Salva. En la seva poesia hi ha una
absoluta i exclusiva compenetrado de l'áni- ma del poeta amb l'ánima mateixa del pai-
satge, amb l'ambient ffsic i espiritual de l'illa;
aquella compenetració que arriba a la fusió, i que fou l'ideal inassolit que un dia canta
en estrofes de nítida musicalitat aquell altre
gran poeta balear. En Joan Alcover. Aquella «flor de rustiquesa» que flota com una visió
d'atracció irresistible davant deis ulls del
gran poeta de «La Serra>, en la Maria An tonia Salvá és tota una vivent realitat i, po-
sitivament, la seva única realitat poética. No hi ha en la poesia de la nostra exquisida poe- tessa altra ánima que Tánima de Mallorca, una ánima que té la fantasia en el paisatge i
el sentiment en el cor del poblé. I la divina rustiquesa de la natura i de l'ánima popular
72-
que era en I Alcover una flor hadada en el- cm d un Idea inaccessible, per a la nostra
poetessa es el mateix vestit amb qué les seves mans de pagesa polda ablen la seva
poesía.
Ets el drap de rustiquesa qui embolcaia mes cannons.
al den'lS'Ve^d^'gue^r,'eom";^deMs'itrX
rTdfde l' ^^viamenfdábo: No és':,';TM r d:;'?,"'
cuite al poblé; sino l ve„ tr:"',"'
ciaial lenetrnetraeMlaríMa AandtoinfeiarSeanlvcáiai elssaeltrens-
grans poetes mallorquins Lamilordefiniciódelasevapoesiaens
ladonaelamateixagaiHadeSseves- composcions.Comal Casapageal^or-