Page 38 - civtat12

Podem pensar també que en la paria era més antiga, i formada quan encara el caste-
'liá no havia entrat a desviar la nostra Men
gua. Aquesta forma tenia l'avantatge de dis- tingir la primera persona de la tercera, jo canto, ell canta, millor que la forma jo cante, tractant-se del catalá oriental, que pronun ciarla igualment amb el so final neutre jo cante i ell canta. Aixo n'afavoriria l'exten- sió, fins a venir a ésser la forma típica del catalá actual.
Pero al segle xvii encara convivien en la parla viva de la nostra terra les tres formes
¡o cant, jo cante, jo canto. Heus-en ací un do cument. A dos de Marq de 1621 feia testa ment a Verdú, En Pere Claver, pare de
l'Apóstol deis Negres, Sant Pere Claver, usant aqüestes clausules, que copia el Pare Nonell en el seu Análisis Morfológich ('):
«Primerament revoque tots y qualsevol altres testaments...
Item mes, vull y ordene que tots mos deutes...
Item mes deyxe a la ilumenaria de! Santissim Sment...
Item mes, deyxo a mon fill Pere Clave... Ara ly ratlifique y abono la dita donado...
Elegesch sepultura en lo fossar de la pnt. Igle sia de Verdu, y deyx me per sepultura...»
I en una cláusula tatxada s'hi llegeix:
«Per obs y caritat deis quals tres anys, consig ne i deix tot aquell sensal...»
Cosa notadora: el verb deixar, que és
l'obligat de tot testament, pren en la 1 perso na aqüestes tres formes: deyxe, deyxo, deix,
és a dir, la valenciana, la catalana i la balear d'ara. Així mateix tenim revoque, ordene,
rattifique i consigne am la desinencia e
propia del vaienciá. al costat d' abono am desinéncia o propia del catalá. Pel carácter
d'espontaneTtat, que és propi d'un testament, un hom pot deduir que al comenqament del
segle XVII totes aqüestes formes convivien encara en la paria de Verdú i la Segarra,
pátria deis Claver.
La conveniéncia de distingir la primera
persona de la tercera estengué un altre pro-
(1) Pág. 50. 98-
cediment analogic, la c final, sobretot en els verbs de la segona conjugació catalana. Dir feia fonéticament die, dius, diu; piányer, feia també fonéticament plane, pianys, piany.
Jo die es distingia perfectament de ell diu i jo plane ell plany. Dones ampliant aquest procediment tinguérem per comptes de jo mou, jo creu, que es confonien amb ell mou, ell creu, jo nioc, jo cree per la primera per sona i ell mou, ell creu per la tercera: i sem- blantment jo entenc per la primera persona,
que es distingia de la tercera ell entén, mi llor que la forma fonética iprimitiva jo entén.
Amb aix5 fou format un nou patró per la
primera persona am -c final, que perdura en tots els dialectes actuals, pero amb extensió diferent. El vaienciá és el que n'hi dona més, fins en els verbs de la tercera conjugació:
jo liigc (jo llegeixo), jo sene (jo sentó), yo muic, jo more (jo moro), jo dore (jo dormo),
jo 6bríc,jo ómplic. El que n'hi dona més poca és el pírenenc oriental, que posa en molts
verbs de la segona la desinéncia - i, jo moui, jo creui, jo enteni, al costat, pero, de jo
cree, jo bec, jo conec, etc.
La superposició de les dues desinéncies
e+c,i+c,o+c,u-Jc,explicalesfor mes d'área reduida, jo cantee, jo cántic, jo cántoc, jo cántuc, o per assimilació de c am t, jo cántut.
^^
Pero si totes aqüestes formes són legiti
mes, no totes poden ésser literáries, és a dir, les normals de la Mengua escrita general.
Pel camp reduTt de Mur vitalitat hom deixa
fora sense dificultat les formes reforqades,
cantee, cántic, cántoc, cántuc, cántut.
Aqüestes podran ésser usades en la parla
viva local i en les produccions de carácter
popular. Hom les pot anomenar a tot dret formes dialectals.
Ara les formes distintives deis grans dia lectes actuals jo cant, jo cante, jo canti, jo canto (pronunciat canto o cantu) ja són una altra cosa. Ni historicament, ni literáriament
parlant, cap pot reclamar exclusivament la representació de la Mengua, i anomenar en conseqüéncia les altres dialectals. Abans hem vist que fins al segle xvii, convivien a