Page 39 - civtat12

Catalunya en la parla popular les formes va lenciana, balear i catalana d'ara. Semblant convivencia és trobadora en les produccions literáries deis nostres clássics deis segles XV i XIV.
a) En Tirant lo Blanch, de darreries del segle xv, llegim;
«L' emperador li respes: ma filia, yo us dono li cencia de fet tot lo que a vos sera plasent» (c. 476). «Axi tremole, com les arestes primes del blat,
qui son mogudes per lo lebeig suau» (c. 160).
«Jo no m spante de les tues menaces» (c. 34). «mas confie de la molta amor e virtut de vostra
altesa, que m acceptara per catiu de vostra Mages- tat» (c. 481).
«Ara yo us promet, dix Diafebus, que en la pri mera batailla que yo m trobe, ell haura tota la ho nor de cavalleria» (c. 131).
«Per tos pecats mtiyr yo e tots los altres»
(c. 282).
«E yo que/flf hermitana vida, tots quants en
aquesta batalla pendran mort, los absolch a pena e a culpa» (c. 23).
«Per causa de tal inconvenient v/sc/i desespe rada, e dolch me de aquella cosa» (c. 212).
«jo recorrech a tu humil e piadosa deis peca- dors advocada» (c. 277).
Collint i classificant les formes d'aquests
exemples d'autor valencia tenim: Forma analógica - o: dono.
Forma anológica - e: tremole, spante,
confie.
Formes fonétiques: mutjr, faQ, promet.
Formes analógiques - c: dolch, absolch,
üisch, recorrech.
En resum, els quatre procediments alter
nen Iliurement per les planes de Tirant lo Blanch.
b) En el Génesi d' Escrlptura, traduc- ció de Mn. Quillem Serra, rector de Sant
Juliá del Montseny, de mitjan segle xv, trobem:
«molt am mes que ella lo hage que si 1 veya occiure» (pag. 118-119).
«Dix jesuchrist: si no Is te lau [los peus], ja no hauras part en mi» (pág. 186).
«jo denunciy a vosaltres gran goig: e ells foren
espahordits de la claredat del ángel» (pag. 154). «Tota aquesta terra de que jo parle, dare e he-
retare per tots temps al teu linatge» (pág. 83).
«Si yo ven(, que ells tots sien sclaus nostros»
(pág. 105).
«Jo tramet vosaltres a Pharao, que Is lex anar»
(pág. 46).
«Jo conech be la vostra duresa» (pág. 91).
Formes en -e: parle; formes fonétiques:
am, lau [lavo], denunciy, venQ, trametp forma en - c: conech. L'autor és catalá i usa
les formes valencianes i balears.
c) En la tradúcelo de la Divina Come dia de N'Andreu Febrer, un xic anterior.
«Si qui yen aprou 90 que fora n exi»
(Parad., XXIV, 121) «On io que sols denant los altros parlo
Te prech, si may veus...»
(Purg., V, 67)
«Jo plor espes
Los meus pecats, e 1 pitz me bat sovent»
(Parad., XXII, 107-108) «Oh glorioses steles, oh lum preny
De gran virtut, del qual yeu reconosch
Qual que sia, trestot, lo meu engany Ab vos neixia»
(Parad., XXII, 112-115) «Tal Beatriu a mi, com io ascrím^
(Parad., V, 85)
Forma en - o: parlo; formes fonétiques:
aprou [aprovo], plor, bat, aseria, prech, reconosch.
d) Fra Francesc Eximenis en el Terp del Cristia, segle xiv:
«Has d alcuns exarops, cant sent que fa calor»
(pág. 44).
«No US de totes salses» (pág. 43).
«Cant me leu, mengd una fogata calda un poc»
(pág. 12).
«Per anar net e alegre, entre souin en banys, e
tot jorn renovell mes rasures» (pág. 45).
«.Bech grech d estiu» (pág. 14).
«Vest [jo] comunament a la earn alcandora pri
ma e apres jubet prim» (pág. 45).
Forma en -e: entre; formes fonétiques:
US, sent, leu [llevo], meng, renovell, vestp forma en - c: bech.
e) En el Ilibre De Consolatione, de Boe-
ci, traduit de Fra Antoni de Qinabreda, ma-
llorquí, segle xiv, i en l'apéndix d'En Carroq, Moral Consolado, segle xv:
«Encara hi ha altra raho pus forts. Respos- Boeci: prech te que le m dignes; car jo no le m pens ne la irob» (Boeci, pág. 191).
«Prou t ho per aital raho» (Ib., pág. 76).
«E Boeci dix: no enten [jo] la questio: temiats
que ho sapia» (Ib., pág. 53).
«Per q.0 lo teu affany rrench jo per meu e 1 vulf
ab tu sofferir» (Ib., pág. 28).
«Atronats de la remor de tanta confusio, no
-99