Page 36 - civtat12

NOTES DE LLENGUATGE PER LES PLANES DEL PARLAR VELL
4. —MULTIPLICITAT DE FORMES
Pel treball de fixació de la Mengua litera ria pot ésser instructiu el concepte que te- nien els nostres classics de la unitat de la
Mengua escrita. EMs certament no anaven darrera de fixar una forma única normal,
quan en una mateixa obra i en una mateixa
plana n'usaven correntment dues o tres, així en vers com en prosa.
El cas tipie és el de la forma verbal de la primera persona singular de l'indicatiu
present. Aquesta forma en els verbs de la
primera conjugació és precisament la clau millor de classificació deis dialectes actuals
del nostre domini lingüístic. Si prenem el verb cantar com a model, la primera perso na singular de l'indicatiu present dona totes
aqüestes formes vives:
jo canijo cante Jo canil Jo canto Jo cania.
I amb un reforqament de c o t:
jo cániec, jo cániic, jo cánioc, jo cániuc, o jo
■cániui.
Les cinc primores són cada una el distin- tiu d'un deis dialectes de la nostra Mengua. Les altres tenen vitalitat en encontrados re- duides dintre deis dialectes principals. En donarem una indicació, seguint la classifica ció que en fa Mn. Antoni M." Alcover, en el Diccionaii Catata- Valencia-Balear (').
A. — PiRENENC Oriental. — Té per carac terística la desinencia - /, jo cantl, modifi cada amb un so - en alguns pobles, jo cán- tic. Compren tota la Catalunya francesa (Rosselló, Conflent, Vallespir, Capcir i Cer- danya), la Cerdanya espanyola i tota una
(1) Págs. XVI -XX del fascicle 1. introducció del Dlccio- nari, publicat no fa galre.
96-
Mengua de terra que travessa la part septen trional de la provincia de Qirona, de la Cer
danya fins a Cadaqués.
B. — Catalá Oriental. — Es caracteritza
per la desinencia - u, jo canta (escrit jo can to). Compren la resta de la provincia de
Girona, tota la provincia de Barcelona lle- vat al ponent de Calaf, la conca del Car-
doner i tributaris dintre de la provincia de
Lleida, i de la provincia de Tarragona la
part nord-oriental (conca de Barbera, Ven- drell i Camp de Tarragona). A l'extrem nord
la desinencia ve reforjada amb un so - ^ o - í,
jo cániuc, jo cantal; a l'extrem meridional també es troba jo cántac.
C. — Catalá Occidental. — El distintiu
d'aquest dialecto és la desinencia - o, pro nunciada aixi clarament, jo canto, reforjada
en algún indret amb el so - k, jo cántoc.
Compren Andorra, la resta de la provincia de Lleida, traient ne també la valí d'Aran;
una Marga Menea en la part oriental de les
provincies d'Osca, Saragossa i Terol; la
part occidental i meridional de la provincia de Tarragona, i la part nord de la provincia
de Castelló amb una Menea litoral bns a Al
calá de Xivert.
D. — Valenciá. — Té per distintiu la de
sinencia - e, jo cante, reforcada també en al
gún indret amb un so - k, jo cantee. Aquesta desinencia és viva en les provincies d'Ala-
cant. Valencia i Castelló, en la part oriental, és a dir, en tot el territori que no és de parla
aragonesa (charro), pero descomptant en la provincia de Castelló la zona septentrional, que pertany al catalá occidental, i la part central, la qual perqué fa jo cantara en Hoc de jo cantes és considerada com del dialecte
valenciá, tot i fent jo canto com el catalá occidental.
E. — Balear. — Té la primera persona