Page 40 - civtat12

trobe qui s hoja, no sent qui m responga i no veig
qui m entenga» (Carro?, pág. 303).
«Puix la sort que les coses secretes revela, te
descobre» (Carro?, pág. 327).
Notem especialment, prench i entén, for ma en - c Puna, i forma fonética Paltra de verbs d'infinitiu sembiant prendre, entendre.
Tots aquests exemples, recoilits temps ha pel P. None!! en el seu Análisis Morfo-
iógich ('), posen ben ciar com els nostres classics trenaven el llenguatge literari am
tres o quatre formes per la primera persona de l'indicatiu com am tres o quatre fils de color diferent, pero els mateixos en tot el domini lingüístic. En així les seves produc- cions ofrenaven ais llegidors un llenguatge ric i general albora, un mateix llenguatge li terari en tot el domini lingüístic, pero am formes variadas admeses a tot arreu.
Els fils d'aquesta trena tots perduren en cara, pero esbarriats per les parles dialectals.
Si la fixació de la novella llengua literária,
procedint amb un criteri ampie reconstructiu, reconeixent-los i replegant-los tots, tornava
a posar-los una altra vegada en mans dels
escriptors, el tresor de formes artístiques de Pantigor seria reintegrat am gran guany per la producció poética i per la Ilibertat d'es- tructura del vers.
Quan més no, caldria respectar-los tots en els escriptors que els empressin, seguint la seva parla nadiua: que el valencia i el ma-
llorquí i el rossellonés també poguessin pu blicar a Catalunya les seves produccions
sense necessitat de traduir-se, i igual facilitat trobessin arreu els Catalans.
L'exemple deis nostres classics mostra encara, que no és la forma única el camí in
dispensable de la unitat de llenguatge, aixo és, d'un llenguatge literari únic i general. I la fixació o reglamentació de les formes
admeses, si no ha de perjudicar la riquesa de recursos literaris, tampoc ha de reduir-se
o tendir a senyalar-ne una només com a nor mal per tota mena d'escrits literaris.
(1) Págs. 46-49; 91-94; 152-I5t.
JosEP CALVERAS, S. J.
Els números d'Abril i Maig de La Nova
Revista, notablement millorada pel que fa referencia a la presentació tipográfica, porta
treballs d'un interés excepcional, com no acostumávem a veure en les nostres revis tes. Cal esmentar els Tres assaigs, de Ches terton; el conté De viatpe, de Tchekov, i els sonets del Petrarca, traduYts per M. A. Salva.
La Gaseta de tes Arts, de Sitges, ha
publicat un número dedicat al Petrarca, es- pléndid per tots conceptos.
La Revista de Cataiunya segueix publi- cant Camins de Franca, de Puig i Ferreter, d'un viu interés biografié i anecdotic, treball
escrit en un estil net i vehement, sense in cisos premiosos.
Després de l'homenatge a l'Ignasi Iglé- sies i deis éxits assolits darrerament pels
100 -
senyors Pous i Pagés, Puig i Ferreter i Pere
Corominas, la reconeixenqa de la generado actual envers alguns prestigis positius de les
nostres lletres, allunyats circumstancialment de l'activitat literária per motius que no és del cas escatir, segueix amb una simpatía remarcable. Pompeu Crehuet, Fautor de La morta i Ftors i vioies, acaba també d' esser- hi compres. Llur aportació al nostre teatre l'en féu creditor.
Hem rebut Firmamento del Rvnd. P. Ro-
dés, director de I'Observatorl de l'Ebre, pul- crament editat per la casa Salvat, de Barce
lona, en un volum de 600 pág. d'excePlent
paper cuxé, tamany 25'5 per 17'5 cms., il- lustrat amb profusió de fotogravats interes-
santíssims i algunes fototipies.
Més endavant en parlarem extensament
com requereix la seva importáncia.
BREVIARI