Page 34 - civtat12

— Pobra dona! — deia un, — Vés qui ha-
via de dir que i'aciaparés tant, la desgracia del senyor Benet! Aquesta sí que és una mu- iier model!
— Malgrat la seva xerrameca i les seves
imposicions, es veu que se l'estimava — deia un altre.
I la Sra. Ciseta anava perdent cada dia. ,Primerament no parla gaire; després menjá
menys. L'obsessió, de pensar que havia pas- sat la seva vida sense assabentar-se del qué s'esdevenia a casa, 11 ana malejant la salut.
Pocs mesos després de la mort del se
nyor Benet vingué la de la seva digna es
posa; i tothom enternit, glossava la desgra cia de cá l'adroguer, sense sospitar-ne la
tragédia.
I, al pas de l'enterrament, la gent comen-
taven, mig afligits:
— Pobra Ciseta! No ha pogut resistir-ho!
1 altres afegien:
— Aix6 son matrimonis exemplars!
COMENTARIS 1 SUGGESTIONS
MAGÍ MORERA I GALICIA
Ais gloriosos desapareguts que en pocs
anys han experimental les nostres Metres, cal afegir-hi el nom del poeta lleidatá amb qui havíem tingut ocasió de conversar més de
quatre vegades a Lleida i a Manresa.
Magí Morera i Galicia era, per damunt
de tot, el traductor de Shakespeare al caía la. Era també Fautor d'aquell pulcre sonet i d'alguna altra poesía es
pléndida; pero com a traductor del clássic anglés, la seva figura literaria creix consi-
derabiement.
Qui no recordará les seves honrades ver
sions de Hamlet, Romea i Julieta, El mar- xant de Valencia, deis sonets i, sobretot,
d'aquell deliciós poema Venus l Adonis? Se-
gons la mateixa crítica anglesa, la tradúcelo catalana del Venus i Adonis és la més per
fecta que hom coneix.
Donava gust de conversar amb En Mo
rera i Galicia tot passejant pels Camps Eli- sis en pie Maig, quan a cada banda deis frondosos passeigs floreix aquell bé de Déu de roses. I escoltar-lo parlar amb aquella concisió abrandada de lirisme amb qué ell
US parlava de les seves coses i les deis al tres. El seu verb, pero, esdevenia roent
quan retreia versos de Shakespeare, perqué Shakespeare, cal confessar-ho, era el seu
94-
idol.Toteslesaltresfigures,llevatdelDant,
per a ell empaHidien al costat de Fautor del Macbet.
Magí Morera i Galicia era, per dret pro- pi, el primer lleidatá. Ho era per la seva psicología, pel seu verb i, sobretot, per la seva polidesa personal que feia d'ell un per fecto gentleman. En una terra com la nostra on la professió literária ha anat aparellada amb una certa bohémia més o menys simpá tica — i que no s'és pas esvaida encara del tot ni a Barcelona mateix, — Magí Morera i Galicia era el prototipus de Felegáncia. Per aixo sabé portar la seva senectud amb un aire tan gentil, tan ágil, tan jove en una pa- raula, que us el feien sempre simpátic.
Com a poeta catalá, a més de les «Hores lluminoses> deixa un recull inédit, segons ell mateix ens havia indicat personalment. Com algú ha insinuat ja, cal estimar de la seva prodúcelo original la pura emoció
que respira més que no pas les excel "léñeles de la seva forma. Tanmateix, pero, si ens
posávem a ésser severs, podriem comptar- los amb els dits d'una sola má els poetes
nostres on la fusió entre idea i forma poética esdevé perfecta i, per tant, pur Fartifici.
Fidel S. RIU-DALMAU
J. PUIG PUJADES