Page 35 - civtat12

Veus aci uns noms sobre els quals s'han
apassionat gairebé tots els comentaristes de llibres. Creiem ésser justos, pero, en afir
mar que en la seva majoria no s'hi traslluu
aquella sinceritat que deu ésser norma de tot critic. No és fácil d'escatir, en parlar de
quan comenten l'autor, l'obra, o bé quan no fan altra cosa que, escudats a un sector més o menys definit d'una moral o sistema, blasmar o adular segons^ son els, no segons la valor intrínseca de I obra pro- duida. És tan difícil d'interpretar equánime- ment el paper de critic en la vida contempo- ránia, que no podem pas creure a ulls dues a tots aquells qui amb la ploma ais dits ven- ten pel nostre món embadalit I encenser adu lador o branden la tranca feridora.
Hem rebut un exemplar, I hem llegit i
comentat com passa sempre entre contertu-
lis, amb tota novetat literária que desperti
major o menor interés, sobretot amb aque- lles obres que hom conceptúa, aneu a saber
perqué, excepcionals.
No pretenem fer una crítica literária del
llibre: ho deixem per als espedalment cri- dats a aquesta tasca; no volem profunditzar sobre quan el seu estil és elegant o vulgar; res no direm, tampoc, sobre les seyes ob- servacions i afirmacions de caire psicologic ni tan sols de la seva traqa descriptiva, no podent fer-ne ara un estudi analític, i per aixo no estem preparats.
Hi ha, pero, en les produccions d En Pla, i molt particularment en les seves ultimes, un aspecte que es fa classificar per les ma- neres preferides per I'escriptor que ens ocu
pa i que creiem un deure exposar aci amb tota franquesa el concepte que ens mereix,
car aixo ni desvirtúa ni infla cap de les qua- litats intrinseques que l'obra pugui teñir.
En el llenguatge pariat, quan I' home
ocupa la tribuna pública per a exposar qo-
que respecte de qualsevol activitat humana, ell creu o suposa digne d'esmentar-se, pro
cura teñir, per respecte propi i per conside- ració als oients, unes maneres, dintre la més exacta precisió de llenguatge, discretes, ele gants, sense la més petita baixesa del mot groller ni la necessitat de recorrer al concep te bast per gráfic i contundent que l'esperit
primari li suposi, car altrement sap que la valentía no radica en la paraula mateixa, sino
en la idea, i si aquesta és rica o forta esdevé invulnerable fins i tot dita amb la forma més humil i discreta possible.
De cap manera no podem admetre, dones,
que per una bajanada ocultadora quasi sem pre d'una nuPlitat, el llenguatge escrit que per la seva qualitat de difusió permanent deu meréixer els nostres respectes, i ésser
emprat amb la major polidesa possible, es-
devingui per alguns qo que la máscara sobre la faq de persona poc escrupulosa, i per aixa
sense reserves de cap mena, considerat en
aquest aspecte, «Relacions» no ens sugge- reix altra consideració que la de constatar
com En Josep Pla parla en moltes págines
d'aquest llibre, com un vulgar mal educat, i és precisament per aquest aspecte, encara
que hom no tingui la franquesa de dir-ho, que s'arma al vol seu aquell apassionament que notávem al principi.
T.
-95
BIBLIOGRAFIA JOSEP FLA - RELACIONS