Page 33 - civtat12

Un jorn s'informá que a cá la vidua Sala, la vetes-i-fiis de la plaga major, es proposa- ven fer un viatge a Mallorca, mare i filia. Bentost 11 entra la frisanga de saber-ne la inusitada veritat, i escometé el primer prop
parent de can Sala que passá i que resultá
ésser una cosina vella.
— I dones, m'han dit que els teus cosins
se'n van a passeig a Mallorca? — Bé ho sembla.
— Se n'hi van tots? — Cree que sí.
— I... que ja poden?
Aixi anava inquirint les vides d'altri amb la freda i cáustica incisió del bisturí sedasser de la seva incansable Mengua.
Quan s'apropava un passejant conegut, l'interpel'lava per saber on anava i donar-li albora, un consell generós.
Fa bé: — deia — passegi's, cuidi's, que
primer es morirá vosté que la seva dona. Ja sap que ella ve d'una familia que tenen el fetge de rajada... i no es moren mai.
I rinterpel'lat, no sabent com pendre-s'ho se'n reia, disfressant aixi la moléstia que 11 donava la inaguantable sedasseria de la se-
nyora Ciseta.
Qualque vegada la sincera cruesa del
léxic de l'adroguera portava la franca rialla
ais llavis: era quan escometia el passant
amic que anava molt dret.
— Escolti, noi: — deia sap que va molt
dret? Potser porta cotilla!
— Quin fill tan poc elegant que té! —
deia un jorn a una clienta. — Té uns bragos
llargs... i és encongit de pit i tot desgairat. No sé pas d'on ha sortit, la veritat; perqué tant vosté com el seu espos han estat sem-
pre molt ben etxarats.
— Senyora, sap que es torna vella? —
deia a una altra.
I aixi anava desgranant el seu pensar a
la bona de Déu, rublert d'una sinceritat en estat primitiu (ben poc agradable, per cert), mentre que el pobre Sr. Benet callava, tre- ballant tant com podia, amb la santa resig nado del qui ha vingut al món per fer de roda d'engranatge, més o menys amarada
d'oli.
— Apa com deu disfrutar, el seu marit.
amb tantes minyones boniques com vénen^
per aquí! —11 digueren un dia a la senyora Ciseta.
— Pobre Benet! — respongué. — Ell si
que no hi veu de cap ull!... Ja puc estar ben descansada.
1 el Sr. Benet reia, amb un riure nervios, de dentadura enfora, com una constant ga-
nyota. Aquella epidémia de grip de fa pocs anys s'aferrá en el eos submis del pobre adroguer, i amb quatre empentes se'n féu la pell.
La mort del pobre Sr. Benet no deturá ni un moment el negoci de l'adrogueria, en la
qual la Sra. Ciseta continué fent sentir la seva veu metál'lica, quelcom velada per la
foscor del viduatge.
Ella sola anava arreglant la primitiva
comptabilidat del difunt i la seva no menys
primitiva correspondéncia; quan, furgant per les pagines del dietari Ilibre major d'aquella
comptabilitat de partida d'un full, es trobá amb una anotació de les própies mans de
l'interfecte. Deia la nota: .
Com havia pogut ésser, aixo? Com s'ha- via atrevit, l'infelig del Sr. Benet, a fer una tal compra sense la intervenció de la senyo ra Ciseta? I per a qui eren, les tais mitges?... I de seda!... Aqüestes i altres eren les qües- tions que s'anaven presentant, sense solu- ció, en el seu cervell de dona coneixedora de tots els ets i uts de la vila.
— Es a dir que, mentre jo m'informava
de les coses deis altres, aquí, a casa, ell
comprava mitges de seda... per a una qual- sevol? — es deia la pobra dona. I aquell pen-
sament, barrejat amb la més profunda indig- nació, que no pogué manifestar per alio del qué dirien, aná furgant el seu esquifit cervell. D'aquí li vingué el mal: de no poder-se es- bravar, de no poder dir en veu alta el qué pensava! Aixo li aná fent un ñus al paYdor, que la molestá de primer antuvi, i després li aná pujant, pujant, fins a fer-la caure ma- lalta.
La clientela prou se n'adoná, del silenci sobtat de la Sra. Ciseta; pero la mort res- cent del marit justificava sobrerament el mu tis de la vidua.
-93