Page 32 - civtat12

LA TRAGEDIA DE
De matrimonis n'hi ha de dues menes:
d'exemplars i de tot el contrari. Horn diu;
—Aquel! és un matrimoni model. I vol dir que la pau regna com a senyora i majora d'a-
quella casa; que ni el jutge de pau els ha d'anar a visitar, ni els veins se n'assaben-
ten, del qué passa alié dintre. Un matrimoni
exemplar és un matrimoni sense més sorolls
que els que es solen fer per anar a cercar de bella nit a la llevadora o, en havent dinat,
per dur el nano a batejar. Els matrimonis de tot el contrari, son, naturalment, els que ho
fan a l'inrevés.
Dones bé, a cá I'adroguer Sr. Benet eren
dels matrimonis exemplars: ni un soroll que
no pogués ésser indos entre els comerciáis.
I, del capítol de domestics, sols es podia notar la veu prima i secallina de la Sra. Ci-
seta; la qual veu, malgrat ficar-se al cervell
després d'haver matat el cuc de l'orella, recordava les campanetes d'albat d'ángel. El Sr. Benet i la Sra. Ciseta s'havien casat ja forqa madurs. Dependent economic
i voluntarios ell, minyona estalviadora (enca ra que sigui inimaginable)ella, havien apilotat duro damunt duro en el transcurs de llargs anys de servei. Amb llurs estalvis, es casa ren i posaren adrogueria en un deis carrers més céntrics de la vila.
Aquel! matrimoni exemplar, que ho era més per imposició que per convicció, s'ha- via convertit, de fet, en una sola i única
persona: la Sra. Ciseta. Alia no hi havia més voluntat ni més direcció que la de l'adro-
guera. El Sr. Benet, al comenq de la vida matrimonial, s'havia permés el luxe d'opinar, i fins intenta anar al café amb els antics companys; pero ben tost la veu d'esquelle- rinc de la Sra. Ciseta li féu compendre que amb un que manés n'hi havia prou, mentre l'altre obeís; i que d'alló d'anar al café amb
els amies, focus d'indisciplines doméstiques. 92-
CA L' ADROGUER
ja hi aniria quan es retirés. I ell, el Sr. Be
net, que ultra ésser economic de diners ho era també de discussions, ben aviat es mos
tré convenqut i cregué cegament la de casa.
L'activitat de l'adroguera, l'afany d'acon- tentar la parroquia, un cert crédit que dintre
la classe de militars i empleiats del Govern
atorgaren, i un fort instint de sedasseria, amagada sota el daurat d'un fingit interés, formaren una parroquia addicta que, de deu en deu céntims, ané bastint la fortuneta deis
adroguers.
Amb un instint de financier a la menuda,
anaren amuntegant alguns mils duros (que els serviren per a comprar-se la casa on vi-
vien), mentre el Sr. Benet anava torrant ca da setmana el café al terrat, o carregant i
descarregant els sacs de sucre i arros, sem-
pre sota el comandament de la seva virtuo sa esposa, cap únic i visible d'aquell florid
comerq.
A poc a poc referen la botiga, eixampla-
ren els aparadors i augmentaren els afers;
pero, malgrat que el temps s'esmunyia en
plena ufana adrogueril, la Sra. Ciseta no canviava pas el seu vid o desig d'informar-
se del qué passava a casa d'altri. Les minyo- nes totes, anaven a descanviar les noves més intimes en aquel! taulell de marbre blanc, que s'anava picolant a cop de botre-hi dáros les mestresses tampoc es resistien a les amables invitacions de la Sra. Ciseta, que, amb apariéncia de cordial interés, els feia cantar els petits misteris de qué esté forma da la humanitat. La Sra. Ciseta no hi podia fer més; persona que es posava a tret de paraula, era escomesa amb aquella veu se callina que feia desgranar tots els mals de cap d^altri. Mancada d'escrúpols, rossegada per 1 instint de saber xafarderies de tota mena, no es deturava mai davant la possibi- htat d'assabentar-se d'una cosa més.
ELS NOSTRES CONTES