Page 17 - civtat12

Pía. Acaba, sempre, tenint raóell. S'esmuny
serpentinament. L'home és interiigéncia i és instint. La dona és instint, tan sois (vegi's
Una dona i un Josep Pía, normaiment d'una intel'iigéncia dominadora de i'instint, tan viril, quan deixa la ruta Iliure a 1' ins tint tot sol sap fer-se escápol amb una traga incontrastable, genuTnament femenina. És magnífic i és desesperant.
I com a grao final, esmentarem la doble derivació que el camí cordial i cerebral de la
psicología d' En Pía fa, en ziga-zaga ininter- rompuda, i a cada pas, cap a la plataforma reposadora del sensualisme. I és aleshores quan jo veig més clarament que Josep Pía no és encara un literat resolt del tot. Quan En Pía oscil'la entre el punt mental i el punt cerebral, la seva pura rao literária es mou en un pía psicologic. Cosa normal. Bon punt deriva cap al costat sensual, el pía psicolo gic s'escorre cap un estudi inferior, pura- ment fisiologic. De literat total queda con- vertit en literat parcial. I en encarar-se amb ■la cosa humana veu, tan sois, la part infra humana. 1 deixa de veure'n el costat ultra- huma. Negació absoluta del caire espiritual, no en veu més que la faceta animal. I ales hores surt I'escriptor «bon vivant>, menja-
capellans, nihilista, blasfematori, pornográ- fic, etc. etc. Surt, en una paraula l'antiliterat.
Jo, per la meva part, no tinc res a dir-hi. Sé qué són aqüestes coses. Les he patides, les pateixo encara, en la earn i en la sang. Pero procuro separar-me'n cada dia més i amb més fermesa. Josep Pía, com jo mateix, massa sensible, massa intelMigent, cal que
pagui el delme deis bons partidors. Cal que ens sigui perdonat molt, perqué havem so-
fert molt.
**
Jo veig Josep Pía, avui, així. Té un bon costat i té un mal costat. No hi fa res. Per
damunt de tot, és un literat de raga. La tra- gédia de Josep Pía, a fi de comptes, és la
tragedia de tots nosaltres plegats. Tots sa- bem bé prou la necessitat, la indispensable
necessitat que sentim de viure en normalitat. I tots sofrim del desencaix de viure i d'es-
criure encarats amb un poblé que no ens
entén, o que, si ens entén, sembla que no ens entengui. Totes les belleses de l'obra de
Josep Pía s'aguantarien i s'afermarien davant d'un poblé normal, i escrites en qualsevol
Mengua que no fos la catalana. Totes Ies fe- bleses, en canvi, s'anul larien i fugirien. Els escriptors Catalans actuals —parlo dels es- criptors de vocació i de convicció; eis aficio- nats, tan abundants a Catalunya, no m'inte- ressen— som una mica els mártirs de la generado de lectors que ens volta, i de la qual, com a homes de earn i ossos, també formem part. Portem a l'ánima les tares deis
pares i deis avis. Pero portem, també, expe- riéncies i confirmacions que ells no van co-
néixer ni coneixen. Alguns deis nostres
escriptors ja formen part, espirituaiment, gosaríem dir, d'una altra generado futura. Altres, deixats de la má de Déu, formen part de la generado passada i ni sospiten que
puguin superar-la. Altres, com En Pía en la
prosa i En Sagarra en la poesia (em plau una cosa de no dir l'associació d'aquests dos
noms), liquiden tota una generado espiritual catalana. En cert sentit, liquiden el quart de
segle i preparen la vinguda de moltes coses resoltes en claredat i en ordre per damunt la
barreja i el desordre ambients. Són, cree jo, i fent-los tota mena d'honors en dir-ho, veri-
tables literats de transició.
Josep Pía és un literat de raga. I, per da munt de tot, un líric. Pero escriu en prosa.
I, en literatura normal, poetes dominen pro- sistes. Es troba, dones, dins el lirisme, en una posició d' inferioritat. Esperem, per a proclamar ais quatre vents la seva forga lírica definitiva, que publiqui el primer volum de poesies.
A. ESCLASANS
-79