Page 18 - civtat12

80-
INVOCACIÓ EÓLICA
I qué se jo les coses que em diries,
genet irat dait un corser rebel:
Vent qui commous la flama de l'estel,
que escabelles els arbres i destries
i empenys els núvols pels tocoms del cell
I qué se jo les coses que em diries
siriabejant ton monstruos solfeig,
genial músic de sublims follies, en Porga de baladres del passeig
quan exprems melodies de panteig
i sospirs i gemecs de tantes frondes!
De tan immens com ets potser no et veig,
perdut que vas per infinites ondes! A Pánima m'arriba el clapoteig
del teu cavall indómit a la brida:
apocaliptical, viril galop
de sa passa vibrant i decidida,
adés la sentó lluny i adés aprop
i ara mateix a dins la meva vida
i sempre amb una forga de ciclop.
0 Vent! O Vent! com mil clarins de guerra
per fer gemegá el cor del firmament, ets, tal vegada, la dolor roent
que exhalen les entranyes de la terra?
Qui endevinés on mena el teu destí si esventres el repos de les fossanes, si despulles, soberc, cada camí,
si el roure esqueixes i Pavet i el pi
1 dones un lament a les campanes! S'esmussa el sospirar del teu borboll a la finestra, qui tremola tota
del teu besar de posseTt i foil