Page 16 - civtat12

que els llibres de Josep Pla siguin, precisa-
ment, llibres per a infants. Pero sí que crec
que En Pla podria, si volgués i sabés domar
se, produir obres delicioses per a les criatu ras. Té el sentit de la cosa clownesca,
desorbitada amb somriure, desllorigada amb
grácia i fent saltets, propi per a plaure ais infants de totes les edats.
Quan deixa d'ésser ingenu o ironic, quan
Josep Pla vol ésser intelligent i sensible, si ho aconsegueix, hom s'adona del gran fons
de reflexió i de noble delicadesa que porta a dins ben amagada. Pocs escriptors Catalans actuals tenen el sentit de la feminitat, de la reacció viril davant 1' «etern femení», com josep Pla. Les dones que travessen els seus llibres, gairebé sempre en silueta rápida o en colors tot just apuntats, son d'una gracia
finíssima i d'una tebior perfumada i esvaídis- sa que no s'oblida. Per aquest camí, i seguint graus d' elevació portats i pujats a pols,
josep Pla dona quan vol, corporiament i totalment, un sentit religiós a les coses que el volten i el mouen, per dins o per fora, d'una bondat i una bellesa absolutes, que no
passen ni passaran. Aquest és el punt més alt de r obra de josep Pla líric. I és per
aquests esclats de noblesa grave i de serio- sitat mantinguda i sostinguda sense defallir
ni somriure, que jo tinc a josep Pla com a un deis millors prosistes Catalans actuals, per no
dir el millor de tots.
EL MAL JOSEP PLA
Lfric en prosa. I dintre la prosa, periodis
ta. jo crec que el periodisme és una bona
escola. Túnica escola formadora, avui, de
literats que ja tinguin, abans, condicions
(tine una ITlusió: ésser periodista!) i que
vulguin recobrir-les amb aquell vel d'indife rencia fatigada que només el periodisme
sap donar. Periodista comésfonamentalment, al costat de les belles condicions de líric de
josep Pla hom troba les trapaceries i la man ca de respecte de T home que ha vist molt i
que Than desenganyat molt. Per aixó a mi no m'eslranya gens aquest tret de la feso-
mia espiritual de josep Pla: T atrabiliarisme, la fiblada feridora, el cop de béc ben o mal
78-
donat, al costat deis encerts i les troballes
líriques espléndidos, sovint sense gradacions de davallada. josep Pla és un periodista de
temperament, si no de vocació. Sap i co- neix perfectament alio que és atribut de la
inteTligéncia i el bon gust. Pero no oblida les febleses, les concessions, els «trucs> que
plauen al public. 1 és mercés ais subterfugis de gust dubtós i a les sortides extemporánies de to que els lectors, en llur majoria, accep- ten la part bona i bella deis sens escrits. Aquest costat de josep Pla és, própiament, un afer d'actor i públic. Nosaltres, els literats, vivim, en principi, quan escrivim, aixo que en termes socrátics podríem dir-ne «Tembria-
guesa del raonament>. Pero no sempre
accepta el públic les raons. 1 cal donar-li
gust, si cal, a contra cor. De qui és la culpa de la fallida? Del públic, en gran part. No
tiraria jo, damunt josep Pla, la primera
pedra...
Caire curios, pero logic, de la personali-
tat d'En Pla, és el cinismo. La creu de la medalla del lirismo és Thumorisme (vegi's La processó que va per dintre). I el darrer
replá de Thumorisme és el cinismo, josep Pla cínic és una reacció en tristesa humorís
tica del josep Pla líric. Quan el líric perd la
voluntat i Torgull se 11 desmunta, fa una ga-
nyota i arrenca un plor. A través deis forats cínics de la túnica lírica del poeta en prosa
josep Pla, jo descobreixo, psicóleg subtil, Tenorme timidesa de Tautor violent de Lian-
terna mágica.
Per dessota de Thome de cultura, com un
riu silenciós i d'aigües térboles, fa de les
seves Thome de natura. Tots els escriptors
Catalans de la generació actual, qui més qui
menys, portem sota T americana els panacs
anarquistes. És una tara de soca a arrel. És el de la dita popular. I de tant en
tant, a través i filtrant-se, la triple vestidura de civilització deixa pas al braceig de la
salvatgeria i de la propia voluntat omnipotent. En josep Pla atrabiliari i agressiu té, pero,
moments genials, tan admirables o més que els bells instants de Thome de cultura.
Qeneralment, josep Pla juga segons in
teTligéncia. Quan li falla, surt T instint. Per aixo resulta tan difícil la discussió amb En