Page 14 - civtat12

qual jo Havers vivia delint per les meves
observacions i les meves lectures, sempre nacional, que l'havien sosllevat del seu cár-
em vénen a la memoria uns versos d'Alfred de Musset, que diuen:
• Un groupe délaissé de chanteurs ambulants murmurait sur la placee une ancienne romance.»
Eren tres individus refets, de trenta cinc a quaranta anys d'edat; sofrien en tot resig- nats i decentament el seu estat de miseria; sempre es demostraven amables i ben edu- cats en el tráete, i parlaven en llengua cas tellana, amb molt remarcat accent francés.
Com que aquells tres individus, cada ve
gada que passaven pe! nostre poblé, venien al nostre estabiiment, el meu germá i jo vam
teñir propicia ocasió de franquejar-nos amb ells. Un deis tais, anomenat Pierre Fournier, home d'aire tímid, de barba rossa i de pa-
rec, exilant-lo, pero no ens féu saber per
quin motiu. Dibuixava per brodar i tenia coneixements de literatura, principalment de
la francesa; estava enterat de tots els seus
poetes célebres, i els admirava amb venera- ció de neofit. El meu germá va ensenyar-li una tarja autógrafa de Frangois Coppée, en la qual es remerciava a l'Aladern les traduc- cions aplegados en el Ilibre intimes i Espiáis-
(any 1896), i Fierre Fournier no es cansava
d'expressar elogis, tremolant d'emoció. Fla vors fou la darrera vegada que veiérem
aquell pobre exilat. Ens digué que ja acaba- va de complir la condemna i que anava a re- tirar-se a viure al seu poblé nadiu, al depar- tament de Pas-de-Calaix.
Plácid VIDAL
L POETA JOSE? PEA
Segons la fórmula protagórica, «l'home és la mesura de totes les coses: de les que
són en alió que són; de les que no són en alió que no són». I segons l'explicació
platónica,