Page 12 - civtat12

sa», «bonanQa>, «beneslar>, «benhauranga® en un sentit fluctuant entre una significació sensible i una significació moral. Ais exem- ples anteriors podríem afegir-ne encara d'al- tres ben expressius. Aquella «bonesa matu- tina>, de qué ens parla en el seu Portic, «s'es- fuma> també per totes les pagines d'aquest Ilibre que amb la seva fina ingenuitat exhala
per mi una flaire inconfusible de «floreta> franciscana.
He parlat del do de la subtilesa que en
grau tan eminent posseeix la poetessa de Mallorca. De vegades és un simple diminu-
tiu, emprat amb un poder de divinació infal lible que lleva tota possibilitat de mal gust, el que ens encomana amb una sola pa- raula tota la finor exquisida d'una sensació. Així ens parla del ccantet» de les oronelles; ens diu de la margarida que és
la confidenta d'un amoret
que dins ses fulles guarda un secret;
ens diu de la cadernina que
ve en temps que la lluerna cada vespre fa Huí
sa minúscula llanterna,
i a cantar comenqa el gri.
I voleu cosa més subtilment graciosa que
el qué ella diu deis aranyons que dins l'es-
pessura guaiten ? I aquell roseret que ha florit entre ruines i en una
soledat erma, de la poesía «El roser de Cu
ra», que acaba amb aquesta subtil explicado del miracle:
L'aridesa de l'altura
fila somnis de verger...?
I aquellas dues estrofas de Quietud? no són la més subtil expressió de la més subtil
sensació? Escolteu-les:
Ombra de pinar dorment,
amb solfiltrat a migdia.
— No corre un alé de vent,
que també s'ensopiria.
De sobte amb Ileu frissament, una branca s'estremia...
Era un ocell que hi venia? era el sospir d'un absent?
¡Quina delicada feminitat en totes aqües tes subtilitats de sensibilitat i d'expressió, teixides i brodades com finíssims fils d'or i argent d'un preciós brocat, per mans de fada!
74-
Ill
No podem passar per alt un altre do que en grau eminent posseeix la nostra poetes^ sa: el sentit decoratiu que en ella va sempre
acompanyat d'una gran forqa plástica. És també un sentit tot femení; i la Maria Anto
nia Salva s'atura tot sovint en els moments decoratius de la seva visió de les coses be lles. En la poesía dedicada a la mort de Costa i Llobera pren aquest moment deco ratiu un relien solemnial quan al moment de defallir l'alt poeta, sorprés per la mort,
aquesta composició ens el presenta «embol- cat amb les sedes sagrades». Amb una gra
ciosa repetició fa ressortir la virtut decora tiva d'una humil flor camperola, la Vora-via::
T'estens a terra amb perfil de corona, mes sens ufana de flors i perfum-
tota rodona, rodona, rodona,
sembles d'un sant l'aureola de Hum.
Aquesta mateixa valoració de l'element decoratiu trobem en poesies com el «Comiat a Lourdes», «El ginjol», «Stambul», «Rodes» i «Tardor».
No tota la producció poética de la Maria Antonia Salva que omple el seu darrer Ilibre és d'un mateix génere. Hi ha una part, la més reduTda, de poesies que són purament líriques. N'hi ha un nombre considerable de descriptives. La majoria, pero, ofereix un carácter mixte líric i descriptiu. Per mi és indubtable que el millor del Ilibre es troba en les poesies descriptives, les que formen la seccio Del pía. Són composicions que po- drien passar com págines d'un poema d'un
epos de la plana malorquína; meravelosos fons de paisatge que están demanant les fi
gures humanes coresponenls. Per qué no l'ha d escnure un día la María Antonia Salvé
aquestgranpoemadeMaolrcrdI)á
! a" "'fsnitiques pe spechves i executada la decoració de l'^nuiv , '
I quina delicia de pai^atgel oñln r"'"'
p o di l a , m é s e n d r e q a d a al a u ? a K ? T " ' ca siifrapctir. ca tan mági-
Tuinal fo no ' "^^•'0'- ve•rPPeroeSroIpoédsemtaslscegourmarqeuellade' iqlaá
que ela ha vist la seva terra tal com ens l'ha retratada en el seu Ilibre, será «vista» per tots