Page 13 - civtat12

■al través de la seva interpretació. ¡Diví secret el del poeta, sobretot quan és el poeta de la seva terra, aquest de fixar per a sem- pre la visió del món, de la realitat transpor tada per ell a una categoría d'ideal bellesa! Aixo no vol dir que ella no tingui moments en qué es desprén d'aquesta íntima adhesió -a la terra i en qué canta amb veu personal les seves individuals penes i il'lusions. En general, pero, aquesta part purament lírica de la seva prodúcelo és la menys interessant. La nostra poetessa ha de tocar, com Anteu, la terra per tal de trobar-se en possessió de ■tota la seva forqa poética. Com a lírica és eminentment elegiaca, com ho demostra en , «Desolació>, , «L'encís que fuig> í alguna altra ■composició. Maria Antonia Salvá necessita la seva terra i el seu poblé per a donar vo- -lada al seu sentiment i esplai a la seva veu. Quan ella troba en l'horitzó familiar de la seva visió un punt qualsevol que li desvetlla f'emoció i li encén la fantasia, quan ella sor- ■prén en llavis de gent senzilla un ingenu resso de la musa camperola, és llavors quan
■ella produeix les coses més exquisides, com-
posicions en qué el seu lirisme brolla de la mateixa visió del paísatge o de la ma- -teixa entranya en la poesía popular. En aquest génere mixt de descriptiu i líric són inoblidables dues elegies: cElegía del Molí> ■.i