Page 28 - civtat11

A pero, bo i només és usat davant de nos- altres i vosaltres.
52. En posarem exemples del pronom de tercera persona, perqué ens donaran
marge a aigunes observacions. Seguim el patró de les dites clássiques presentados suara (n. 50). Inciosos en paréntesi afegim
aiguns exemples que no són de verb refle- xiu, pero que ens convenen per les observa
cions a fer.
Régim directe
1.—Ella mateixa s'aconsoia amb un remei. Es fiquen sota les roques.
II. — 1. De primer que governi emb ell mateix, si vol governar els altres.
2. Sembla que no se sápiga governar emb ella mateixa.
3 Que es governi ella mateixa. *
4. (Que governi ella mateixa).
5. * Ella mateixa s'ha de conéixer.
6. (Ella mateixa ha de conéixer).
7. Emb ella mateixa cal que es governi. 8. (Emb ella mateixa cal que governi).
Terme indirecte
I.—Ell se dona molta d'auctoritat. Ells se posaven les sabates.
II. —9. Volia subjectar el marit emb ella ma teixa.
10. Es volia subjectar el marit.
11. S'ho feia portar emb ella mateixa.
12. S'ho feien portar elles maíeixes. *
13. (Ho feien portar elles mateixes).
14. * Elles mateixes prou s'ho fan venir bé tot. 15. (Elles mateixes prou ho fan venir bé tot). 16. Emb ells mateixos s'ho haurien de dir. 17. Emb ells mateixos ho haurien de dir.
**.1=
53. Primera observació. La parla viva del catalá central desconeix la forma forta si am preposició i sense preposició. Si sense preposició avui es pot dir que és un arcais- me, tal com diguérem de mi sense preposi ció (n. 42). Com ningú gosaria tornar a es- criure: el pare estima mi, tampoc hi haura,
pensó, qui gosi introduir en la llengua escri ta: és gran treball governar si o si mateix.
En comptes de si o si mateix el catalá cen tral pariat posa sempre ell, ella, ells, elles; ell mateix, ella mateixa, ells mateixos, elles
64-
mateixes, i de vegades senzillament se o es. Així en 9 i 10 tenim; volia subjectar el ma
rit EMB ELLA MATEIXA, O mlllor; ES voUa sub
jectar el marit. De totes maneres cal reco- néixer que no és cap castellanisme escriure si després de preposició, com ara: volia sub jectar el marit a si mateixa.
54. Segona observació. Els exemples
senyalats amb un asterisc * demostren que la forma forta sense preposició no s'escau
bé en verbs reflexius, si volem recalcar el terme de l'acció. En aquests verbs és un mateix el subjecte i el terme o régim: en així la forma forta sense preposició, tant pot
aplicar-se al subjecte, com al terme o régim. Naturalment l'entenem del subjecte, i per aixó caldrá posar la preposició, si volem re calcar precisament el régim o terme.
1. Que governi emb ella mateixa.
2. Que es governi emb ella mateixa.
3. Que es governi ella mateixa. 4. (Que governi ella mateixa).
En aquests exemples ella mateixa té tres sentits diferents.
En 1 i 2 ella mateixa fa referencia al ré
gim directe: que governi o es governi emb ella mateixa i no vulgui governar els altres:
la preposició emb ho aclareix. En 3 fa refe-
réncia al subjecte: que es governi ella ma
teixa, aixó és tota sola: no hi ha preposició,
pero la forma feble acompanya el pronom fort. En 4 ja no té sentit reflexiu: que go
verni ella mateixa, i no un allre: no n'hi ha ni preposició, ni pronom feble.
El llenguatge classic faria d'un altra ma nera la distinció deis tres sentits:
1 .er Que governi si mateixa.
2.on Que es governi ella mateixa. 3.er Que governi ella mateixa.
¡Com les parles vives i les llengües que ho foren, tenen solucions sistemátiques i
completes per les necessitats reals d'expres- sió, i per camins ben diferents!
55. Tercera observació. Tenim en el cas del verb reflexiu una bona confirmació de l'excepció establerta abans (n. 48); que no és possible la forma forta del pronom sense la forma feble, si és régim directe i va davant del verb: