Page 26 - civtat11
P. 26
46. L'última pregunta és, quan el pro- nom fort terme indirecte porta preposició,
quina és. Si resseguim els aplecs 7-12, ge- neralment trobarem em, emb en els exem-
ples primers i segons, que tenen preposició. Peró alguns n'hi ha que porten a, com ara
en 10; ¿ens escriurás a nosaltres per Sant Ramon? Aixó vol dir que tractant-se de! terme indirecte alternen les dues preposicions en i a: a, pero, d'ús més reduTt i davant de consonant, i bo i només davant de nosaltres i vosaltres. Per comptes de em i emb hi ha persones que fan aquí també en, ena. No en calen exemples.
Observem finalment que en el terme in directe pronom el catalá central pariat tam-
poc segueix la construcció clássica exac- tament. Aquesta posa la forma forta sense la forma feble i am preposició sempre, que en els bons temps era només a. El catalá cen tral posa de vegades la forma forta sense preposició, peró amb el pronom feble repe- tit. Quan posa preposició és en i poques ve
10 gades a, i la forma forta aleshores va o sola
Ara ella, dones, la trobo a faltar.
El que és emb ell no el coneixeries de tan
canviat.
Veus nosaltres els diners no ens fan felipos. Dones em nosaltres ens hi porten de franc.
Vosaltres sí que tothom us estima.
Em vosaltres les penes sembla que us en-
greixen.
Goita elles. com les fan sortir.
Emb ells no els pot fer creure ningu.
Terme indirecte
Jo ja m' ho semblava que no aniria bé.
Em mi em sembla que res, que tot s'arreglará.
Em jo potser ningú voldrá fer caritat.
Oi tu, no et faran pas carregar els neulers.
¿Em tu /'agradarla anar a Montserrat? Em tu ningú dirá per qué passes gana.
Eli, ja ho veurás, ningú li va al darrera per qué treballi.
Emb ell li sembla que no pot ésser.
Emb ell més que no pas em mi ni em tu inte-
ressa aclarir-ho.
Mira, nosaltres els maldecaps ningú ens els traurá.
Em nosaltres ens ho paga l'onclo.
A nosaltres interessa molt quedar bé.
Vosaltres rai, que totes us ponen.
¿A vosaltres no us ho deia tothom? A vosaltres calla de mirar-ho bé.
Ara elles sí que tant elzifa vendre-ho com no. Emb ells no els ho sembla prou aixo.
Emb elles ningú podrá dir que fan malament.
o acompanyada de la forma feble.
Ara el catalá central pariat tampoc se
gueix la construcció del catalá literari mo dern, que és la mateixa del castellá, aixó és, la preposició a obligada davant del pronom fort, acompanyat quasi sempre del pronom feble.
***
47. En els exemples estudiats fins ara el pronom fort sempre era darrera del verb. Passant el pronom fort al davant, les Ileis
del parlar barceloní són les mateixes, llevat d'una sola. En posarem exemples pel mateix
patró deis altres, peró sense escatir-los una altra vegada. Que ho comprovi, qui en tin-
gui gust i li vagui.
Régím directe
11
12
alona, un co
I Jo a Barcelona, un cop feta la feina, sembla
48. L'excepció que déiem, és que trac tant-se del régim directe pronom fort, da vant del verb, cal sempre repetir després el pronom feble, tant si aquell porta prepo sició com si no en porta. Mireu tots els exemples deis aplecs 1-6: jo a Barcelona... m'hi punxen; ¿em jo no m' hi voldríeu?, i els altres. Darrera del verb, era possible el pro nom fort sol, si portava preposició (n. 41): de primer teníen emb ella.
Es l'aplicació de la regla general, que si el régim directe passa davant del verb, cal
repetir-Io mitjangant un pronom feble (n. 18, Regla 4): LES MULLERS no LES estimen els ho mes mal criats.
Ara si el pronom fort és terme indirecte, aleshores tant davant com darrera pot anar
que m'hi punxen.
l ¿Em jo no m'ti voldries?
EÍIqueésut,sivasaal guear,etmaetnda'-r Em tu, ni el dimoni t'ensarrona.
62-
ribada.
