Page 29 - civtat11

7. Emb ella mateixa cal que es govemi. 8. {Emb ella mateixa cal que governi).
Si afinem el sentir inferiectuai, copsarem una diferencia de modaiitat significativa en
aquests dos exempies. En 7 emb ella matei xa acompanyat de se, té la for^a de régim directe del verb governar; en 8 emb ella mateixa sense el pronom feble, té la forga més aviat d'un complement adverbial, del
Hoc aon ha de governar; ha de governar EMB ELLA, com SÍ digués ha de governar en LA ciUTAT, EN LA FAMILIA, Í el verb no té clara- ment sentit reflexiu. No passa així tractant- se del terme indirecte, com en 16 i 17. Igual signifiquen tots dos exemples:
Emb ells mateixos s'ho haurien de dir. Emb ells mateixos ho haurien de dir.
***
56. Son notadors aquests altres exem
ples, on la parla clássica usa el pronom fort s/, tal com ho fa el castellá:
«hom es corporalmeiit d'aqo que hom conver- teix en sh (Félix, 1, pág- 273).
«Dementre 1 aurifany en axi considerava, ell dix entre si mateix» (Ib., pág. 250).
«Los raigs que defora si influeix» (Ib., pág. 272).
«aquella perfecció es que quescun element fes
per si simple sens corrupcio» (Ib., pág. 186). «estant quescun element simple per si mateix
cors simple» (Ib. pág. 185).
«ha mes de forma que no ha 1 aygua per s/»
(Ib., pág. 183).
«Sois Deus es per si mateix» (Ib., pág 260).
Pero el parlar classic no posa la forma
5e, si, si la reflexió cau no en el subjecte del mateix verb immediat, sino en el d un altre
verb regent que hi hagi;
1. «el rey feu aquell cavalier, que vesti, me- nar ab si a sa taula» (Félix, I, pág. 263).
2. «ago mateix fa 1 aer, qui s cuyda que I foch
am mes participar ab ell que ab la terra» (Félix,
I, pág. 181).
3. «Demana [I'aurifany] a Na Renart en quina
condicio volia esser ab ell, si era rey» (Félix, I, pág. 251).
El 1 el subjecte del verb fer menjar és el
rei; per aixó es diu ab si, aixo és, amb el rei. En 2 el verb immediat és participar\^\ sub
jecte el foc: el terme de referencia és l'aer subjecte del verb cuy dar-se, que és el verb
principal de tot el pensament de l'oració:
qui s cuyda, etc. Per aixb es diu: participar AB ELL, aixo és, íaer, i no participar ab si,
que fóra el foc. En 3 semblantment: ésser AB ELL, aixo és, ab Vaurifany subjecte del
verb demanar, i no ésser ab si, que s'hauria d'entendre del subjecte del verb voiia ésser,
com si digués ésser ab Na Renart.
57. Posarem ara l'equivalent catalá ac
tual d'aquests altres usos de la forma sí del
parlar classic.
L'home és corporalment d'aixó que converteix
emb ell mateix.
Ell es va dir emb ell mateix.
Els raigs que defora sea influeix.
Cada element fos d'ell mateix simple sense
corrupció.
Essent cada element simple, eos simple d'ell
mateix.
Té més de forma que no té l'aigua d'ella ma
teixa.
Sois Déu és per ell mateix.
Va fer menjar aquell cavalier emb ell mateix, o
al costal sea, a prop sea, a sa taula. **
58. Darrerament un cas del verb refle xiu és el verb recíproc, quan l'acció del verb té dos o més subjectes, que son albora régim directe o terme indirecte seu. El parlar clás- sic usa va el pronom feble se sol:
«Un jorn s'esdevench que 1 cavall el bou se encontraren» (Félix, I, pág. 195).
«Anant per la via se contrastaven en Quem- diriahom e en Pochmopreu» (Félix, I. pág. 261).
«tu veus que no entenen ni s rahonen [los bruts]» (Somni 1075).
«per la mala voluntat que s han» (Félix, I, pág. 198).
El castellá de vegades reforqa el pronom
se afeguint-hi entre sí: ellos se ayudan en
tre sf. El catalá parlat ho tradueix; ells amb
ells; tots dos, i'un amb i'altre, si són dos els subjectes:
Per la mala voluntat, que es porten tots dos o l'un amb l'altre.
Per la mala voluntat que ells amb ells es tenen.
Aquí fem punt a la recerca sobre el par lar catalá central o barceloní, per coment^ar
un escorcen en els altres dialectes del nostre domini linguistic.
JosEp CALVERAS, S. J.