Page 30 - civtat11

LA VIDA ARTÍSTICA
Mossén Josep Garriga, a la Sala Parés, ha exhibit un paisatge d'Horta d'una gran viva- citat entre altres teles menys reeixides.
***
Marian A. Espinal 1' agut i delicat d' an-
tany, recerca en aquesta hora sabors qualita-
tives, sense reeixir-hi plenament, qo que és més de doldre si es té en compte que
l'espiritualitat de 1'artista guanya ben poc en aquest joc. Diuen que l'artista s'encamina
vers la feixuguesa perqué és aquesta la carac terística de la pintura catalana: Espinal creu així pintar en catalá, sense considerar que Jaume Huguet i Joaquim Vayreda no deixa- ren de pintar-hi essent alats com son, tot i no perdent el pes de la materia. Cal consi derar que quan R. Martí i AIsina és miller, és poetic com ho és el bon Courbet —bes- cantat de realista— i és menys feixuc que
quan és dolent; sense voler dir que no es pugui ésser dolent per excés de magresa. Sobretot si aquesta magresa és espiritual.
Marian A. Espinal un deis nostres ar tistes de sensibilitat més poderosa, sembla renunciar momentániament almenys a les seves qualitats iniciáis, o bé sembla Iluitar per a ponderar-Ies dotant-les d'un cert gruix plástic i d'unes saboroses qualitats materials: confiem en el resultat final ja que la seva darrera Exposició a la Sala Parés represen ta va un moment de crisi.
**'f
lu Pascual a les Qaleries Areñas exhibí una serie de paisatges, entre els quals n'hi havia una bona part que representaven un moment de veritable maduresa del pintor.
**
El mestre forjador Gerard Alegre a 1' Es- tudi Areñas exhibí una serie de realitzacions de gran qualitat, pero d'un gust, de vegades no massa afinat.
66-
***
Cal inventariar ací el pas deis Pitoéff pel Teatre de Novetats de Barcelona; el seu art recolzant-se en les troballes d'avantqada, té una maduresa, que sembla mentida esgla'íi encara a certa gent plena deis prejudicis que dona la rutina. La escenopiástica deis Pitoéff allibera de la servitud a la pintura, és d' una harmonia i d'una alta valor. Els personatges són posats en el seu degut relleu per mitjá deis focus de Hum que mostren ais actors
sempre en un orde universal, dintre el marc de l'escena. Quan la pintura serveix per a
evocar el Hoc, el pintor mai vol imitar l'es-
pai ii'lusionista deis escenografs, diem-ne realistes, que de tan voler imitar la reali- tat ensenyen, el que vulgarment, en diem
el ¡lauto.
***
Una de les exposicions de més exit
d'aquest mes fou la de Joan Serra a la Sala Parés. Hom ha reconegut en aquesta pintura
IHsquent—fluida—una série de virtuts, pero també algú ha assenyalat al joveníssim mes
tre el perill, no massa Hunyá, de la facilitat. **
Lola Anglada en les seves darreres apor- tacions a la Sala Parés — en alguns dibuixos al Hapis plom, sobretot, — es feia remarcar
per un alat que fins ara no havia aconseguit per a la seva feina.
***
Jaume Mercadé el pintor i 1'orfebre deli cat de sempre, dona al seu art un construc-
tivisme saludable: el ritme d'alguns deis seus paisatges una mica al Derain, exhibits a l'Estudi Arenas, es fa remarcar sbbriament i serena. La mateixa voluntat formal presi- deix l'orfebreria de Mercadé, despullant, la deis oxidats i patines deis quals tan abús havia fet la nostra més bona joieria.