Page 27 - civtat11

so!, si porta preposició. No hi ha diferencia. Mireu els exemples tercers deis aplecs 7-12: EM JO potser ningú voldrá fer caritat; emb ELL més que no pas em mi ni em tu interessa aclarir-ho; emb elles ningú podrá dir que fan malament, i els altres.
49. És notador l'ús que fa la parla viva de la construcció absoluta davant del verb, és a dir, del pronom fort sense preposició
seguit, pero, del pronom feble, i aixo tant si és régim directe com terme indirecte. Resse-
guiu tots els exemples primers dels aplecs 1-12. Una construcció, tan arrelada en el
pensament catalá, ha trobat una gran varie- tat de formes:
1. yo a Barcelona... m'hi punxen.
2. El que és tu, si vas a la guerra, et maten.
3. Ara ella, dones, la trobo a faltar.
4. Veas nosaltres els diners no ens fan felinos. 5. Vosaltres si que tothom us estima.
6. Gaita elies com Íes fan sortir.
7. Jo Ja m'ho semblava que no aniria bé.
8. 0/ tu, no et faran pas carregar els neulers. 9. Eli, ja ho veurás, ningú li va al darrera.
10. Mira, nosaitres els maldecaps ningú ens els traurá.
11. Vosaltres raí, que totes us ponen.
12. Ara elles si que tant elzi fa vendre-lio com no.
La forma 2: ei que és tu, admet també la
preposició: el que és emb ell no el coneixe- ries de tan canoiat. El francés té també la
construcció absoluta davant del verb: toi,
qui has fait lever un cadavre du sein de la mort, heureux ceux qui te verront,
***
50. Un cas particular de régim directe
i terme indirecte pronoms personals el tro-
bem en els verbs refiexius, és a dir, quan
l'acció del verb recau com a régim o com a
terme en el mateix agent del verb, aixo és,
en el subjecte. En el parlar classic el pronom
de tercera persona pren aleshores la forma
feble se o la forta si, reforjada sovint per la
paraula mateix. Les liéis aquí són les matei- xes: o la forma feble sola, o la forma forta
sola; el régim directe sempre sense preposi ció, i el terme indirecte sempre am preposi ció, que en els bons temps era només a.
Régirn directe
I. «Jo mateix me consol de un remey» (Som- ni 642).
«Cato se mata a Utica» (Somni 683).
«a la qual [terra] se mou lo ferre naturalment»
(Félix de les Maravelles, I, pág. 179).
«los peys [cerquen] roques en que s meten >
(Somni 976).
II. «per la conexenqa que n haure sapia conei-
xer mí mateix» (Félix, I, pág. 266).
«car tu has lloat ta mateix» (Somni 2202).
«e com sia gran treball al rey governar si ma
teix e son poblé» (Félix, 1, pág. 196).
«la sensitiva potencia es una mateixa e diver
sifica si mateixa per los V senys corporals» (Félix I, pág. 269).
«[molts homens] turmenten si mateys» (Som ni 644).
«elles no amen ais sino si mateixes» (Som ni 3396).
Terme indirecte
I. «aqueix prohom qui tant gran auctoritat se dona» (Somni 1691).
[Lucrecia] se mes un coltell pel ventre» (Som ni 3107).
II. «com degues sotsmetre a si la regina» (Fé
lix, I, pág. 198).
«la major virtut atrahia a si la menor» (Félix, I,
pág. 180).
«la menor virtut movia a si mateixa la major»
(Félix, I, pág. 180).
51. Recercant en la parla viva del cata lá central l'equivalent de totes aqüestes dites
clássiques, trobaríem un resum també i una confirmació de les liéis descobertes abans, és a saber:
1.® Tant en el régim directe com en el terme indirecte són possibles sempre la for ma feble sola, i l'aplec de la forma forta am la forma feble.
2.® La forma forta sola sense la repeti-
ció del pronom feble no és possible en el
régim directe, si la forma forta va davant del verb. És possible, pero, si la forma forta va al darrera, i en el terme indirecte en qualse- vol posició.
3.® La forma forta sola ha de portar
sempre preposició; la forma forta acompa-
nyada de la forma feble en pot portar o pot anar en sense.
4.® La preposició és en sempre en el régim directe, en o a el terme indirecte.
-63