Page 24 - civtat11

ara la construcció mallorquiiia, de qué férem esment en els articles passats (nn. 10, 11,
13, 18): creu-LO, a ton pare; no la tanquis, A la porta. Déiem que a ton pare, a la porta,
ja no eren propiament el régim directe del verb, sino una declaració o un reforqament afegits al pronom feble, que és el veritable régim del verb. I l'afegitó naturalment calla introduir-lo mitjanqant una preposició.
calgui, sense trencar-ne la construcció gra matical, ni complicar-la massa. Aqüestes raons posen per damunt de tots els escrú- pols gramaticistes deis partidaris de la cons trucció plena i regular, aquest procediment d'estil fondament arrelat en l'ánima mateixa catalana. Una de les coses de la llengua castellana que més costen d'aprendre ais Ca talans és el lligam deis incisos mitjanqant
43. Pero si resseguim ara els tercers preposicions, per fer-los encaixar dintre de
la construcció regular gramatical, que el cas- tellá literari exigeix sense cap mena de tole rancia. I és necessari haver arribat al costum de pensar en castellá tot parlant, per usar-lo correctament en aquesta part.
***
44. El tercer punt d'examen era la pre
posició que portava el régim directe pronom fort. Potser és aquí on resulta més interes-
sant aquest escorcoll del catalá central parlat.
Llegiu tots els exemples posats en els aplecs 1 - 6. Sempre que hi ha preposició és em o
emb; ni una vegada solament surt a. De manera que el catalá central parlat usa el ré
gim directe pronom fort o bé sense preposi ció, excepcionalment en el cas d'un afegitó absolut, o hi posa sempre la preposició en, en les formes modernes em o emb, o també
en, ena, que no hem registrat en els exem
ples 1-6, perqué són esporádiques. Hi ha
persones escampades per tot el domini del catalá central que diuen:
¿No demanava pas ena mi aquel! senyor?
Ja tenen ena tu per rescriptori. De primer tenien en ella
¿No ens hi voldríeu en nosaltres? No US hi vull ena vosaltres
Ningú els pot fer sortir en ells.
Certament que aquest no és pas l'ús clás- sic deis bons temps, que sempre posava sense
preposició el régim directe pronom fort; pero tampoc és l'ús de la llengua literária moder na, tal com l'ha fixat la Gramática Catala
na d'En Pompeu Fabra, que diu així ('): «Els
pponoms personals forts usats com a com de construcció. La limitació, declaració o plements directes exigeixen davant d'ells la
raó, poden ésser posades al comenqament,
al mig, a la finada del pensament, allá on (3) Edició de 192Q, pág. lU, n. 112,1.
60-
exemples deis mateixos aplecs 1-6, trobarem que l'afegitó aclaratiu o explicatiu, pot ésser introduit sense preposició: ¿no ulhi voldries a casa teva jo tot sol?; ja et conec tu, mala entranya; dones ara no el volen ell,
que tant s'hi ha escarrassat; fuglu, que no ENS hi volen nosaltres, que ho faríem de
franc. És notadora aquesta construcció, ben característica de la parla viva catalana, que Tusa a cada moment. Totincís de referéncia, limitatiu o declaratiu, pot ésser expressat ab- solutament sense cap lligam de preposició:
1. Ara els pagesos, sí que tant és.
2. Els pantalons i les sabates, quasi ens ho ha- víem de comprar tot.
3. Anar, molt bé, pero tornar!
En 1 el sentit és pel que fa ais pagesos, sí que tant és; en 2 l'expressió plena fóra, PARLANT DELS puutalons I les sabates, quasi ens ho havíem de comprar tot; en 3 sem- blantment: el que és anar, tot molt bé; pero REFERENT A tomar, hí haiiría molt a dir.
Dones una explicació semblant podem donar deis exemples tercers, on el pronom
fort és introduTt absolutament sense prepo
sició. El sentit diu prou que es tracta d'un
nou incis explicatiu sobreposat a l'oració
plena del pronom feble: ¿No m'hí voldries a casa teva, venint-hi jo tot sol?; ja et conec i
SÉ QUE ETS una mala entranya; dones ara no el volen, essent així que ell s'hi ha escar rassat tant; no ens hí volen, amb tot i que nosaltres ho faríem de franc.
Aquesta manera absoluta d'introduir in cisos declaratius o explicatius, permet una
gran concisió d' estil i una gran Ilibertat