Page 23 - civtat11

10
11
12
Ara buscava em vosaltres per sortir.
No US hi vuli em vosaltres.
Aneu, no us hi vuil vosaltres, que enredeu
massa.
Just, l'any passat varen demanar emb elles.
Ningú els pot fer sortir emb eíls.
Els critica tothom, no et pensis, ells alia on
van.
Terme indirecte
Ben segur que ell escriu més de gust em
jo que no pas em tu.
M' ho fa fer em mi sense raó.
¡Sí que em sap greu Jo, que tant ho desitjava! Els envíen em tu, perqué els facis treballar.
¿No t'ho sembla em tu que aixó no va bé? ¿No te'n sap greu tu, que tant hi perds?
Dóna-ho emb ell, que més ho necessita.
Si li dono emb ell, ho fará malbé.
Ha sortit més natural que la seva germana:
se li coneixen bé totes les faccions ell.
Escriu més em nosaltres que em vosaltres.
¿Ens escriurás a nosaltres per St. Ramon?
No ens han donat res nosaltres, que érem els
primers.
Si la rifa toca em vosaltres, ja m'ho fareu saber. ¿Us agradarla em vosaltres, anar a Roma?
Us en posen massa vosaltres tan petits.
Si ho demano emb etls, tot seguit m'ho en viaran.
Si els hi deixo emb elles, no m'ho tornaran. No els hi vol concedir elles, que s'ho merei-
xen tant.
forma forta sense preposicio, si era régim di- recte: jo coman mi; he conegut tu per bo:
pero era ciara a mi, tractant-se del terme in directe. No cal dir que tant la parla viva
com el parlar classic admeten la forma feble sola: jo encomano a Déu; sempre I'he
conegut per bo; alio M'era tan ciar com dos i dos fan quatre;— «e mesa en una gran
canasta, posa-Lk sobre una bestia^ (Valter
303); «e plau-nn qo que demanes^ (Som- ni 394).
El castellá admet la forma feble sola,
pero molt rarament consent sola la forma forta, sempre am preposicio, i només am certs verbs de carácter impersonal. Habló A MÍ, A mí parece, son inadmissibles absoluta- ment en castellá, que ha de dir: Me habló A MÍ, A MÍ ME parece. Ara el castellá admet: conviene a vosotros, a ellos importa, sense
l'afegitó de os o les al costat del verb (').
42. Quant és al segon punt, si el régim directe pronom fort porta sempre preposicio;
primerament, si la forma forta va sola sense la forma feble, ara mateix hem vist que sem
pre porta preposicio. Aquí la parla viva ha fet un canvi radical respecte del parlar clás
sic. La forma forta sola sense preposicio, avui fóra incomportable. Jo coman mi; tots-
temps he conegut tu per bo d'En Metge, son arcaismes que ningú gosaria de reintro- duir en la llengua escrita; sobretot el mi tonic sense preposicio. Tant més que fins el mi am preposicio, en mi, per mi, de mi, etc., va retirant-se de la parla viva per deixar el
camp al jo, tal com ti el va cedir a tu, tot just formada la nostra llengua. Em jo, per jo, amb jo, de jo, etc., són corrents en la parla actual de Catalunya oriental i occidental, del
Rosselló i de Mallorca.
Segonament, quan s'usen plegades la forma feble i la forta: ¿no em demanava em
mi, vosté?; la forma forta porta més ordinária- ment preposicio. Llegiu els exemples segons
deis aplecs 1, 2, 3, 4, 5 i 6. Caldria recordar
(2) Gramática Castellana, A. Bello, I89I. pág. 239. -59
Amb aquests exemples, trets de la con- versa ordinaria, tal com els pot aplegar
qualsevol en tota la provincia de Barcelona, podem respondre aixf als punts d'examen proposats (n. 39).
#**
41. No és indispensable la repetido del
pronom personal mitjan^ant la forma feble,
quan s'usa la forma Wta. Aquesta pot anar tota sola, pero aleshores porta sempre pre-
posició. Resseguiu els primers exemples de cada aplec de tres: ¿«o demana pas em jo
aquell senyor que mira?; ja tenen em tu per
I'escriptori; de primer tenien emb ella; — dóna-ho emb ell, que més ho necessita; sita
rifa toca em vosaltres, ja m'ho fareu saber. El parlar clássic no usava mai plegades
la forma forta i la forma feble; ara posava la