Page 14 - civtat11

II
I la columna venustal extreta
de mi pren forma viva, o verge! El vent trena amb la boira del cabelis desteta
un dolí ardent
i esquinga ardit la nua fulguranqa
de les espatlles, deis genolls; del eos, cáblid i pur. La meva verge dansa
i entra al meu dos.
Aiqa uns raVms — o braqos, o daurades
palmes de seda, palmes o serpents! — i llur substancia vessa en arborades
venes fluents
sobre la pell: mig sang la mel s'escola fins al robí encetat i viu del pit;
al cap deis dits contrets clara tremola
amb lleu neguit.
Ebris rai'ms de sol, raims encesos!
La verge me'n fa ofrena, o mans d'amor!
El llavi em bull aturmentat de besos, degota ardor.
Possessió. Triomf! Hora ferida!
Crepuscolá estridencia autumnal.
Brunzen els pámpols consumint-se en vida
d'amor total.
Múltiples braqos em rodegen d'ella. M'abrusa un dol!, un dol! de mil solells.
M'entortolliga la flama vermella deis seus cabelis.
Se'm dona tota. Sobre el pit se'm posa. Som dues garbes flamejant al vent.
El llavi em cou i un fil de sang de rosa
s'hi va escorrent.