Page 16 - civtat11

VA A OBRAR-SE UNA REVOLUCIÓ EN L' AGRICULTURA?
DECLARACIONS D'UN TESTIMONl DE VISTA
A primeres hores del matí del 21 de Ju lio! del passat any 1926, s' encaminava el
que subscriu a La Queue-les-Yvelines, po blé! del departament de Seine et Oise, situat
a uns 50 quilómetres de la capital de Franqa.
No em dona poc treball trobar aquest
poblet, que ni figurava en cap deis mapes de
Franca arribats a les meves mans, ni tampoc en cap guia de trens, malgrat d'ésser tan tu
pida la trama ferroviaria de la veTna Repú blica. I ¿com hi havia de figurar a la guia,
si La Queue-les-Yvelines no té estació de tren? Per últim vaig poder esbrinar que el
poblé de més aprop per on hi passava el tren era Garanciéres, i per allá prenguí el
bitllet a l'estació deis Invalids de París.
I. RAÓ D'UN VIATGE
La natural curiositat deis llegidors estará amb ansia per saber quin assumpte em por- tava a un poblet tan insignificant. Dones, senzillament, ja que em trobava a Franqa
anava a visitar a D. justi Christofleau, in ventor d'un aparell per a fer créixer les plan tes d'un modo extraordinari, sense cap adob, aprofitant tan sois les grans reserves d'elec- tricitat que contenen naturalment així la terra com Taire.
Feia poc temps que havien penetra! a
Espanya els primers aparells, i ja eren mol- tes, moltíssimes, les persones que s'interes- saven pel nou invent. No faltaren algunes
que s'havien dirigit a mi per a demanar-me el parer, estant com estaven assabentades
que precisament T Observatori de T Ebre
compta entre sos estudis més tipies Tenre-
gistrament continu de Telectricitat de Taire i de la terra. Varis folletons, en francés i en
castellá, s'havien encarregat d'aixecar la He bra, com se sol dir.
La serietat tradicional de TObservatorí deTEbreexigíaassabentar-sebédeTinvent, abans de donar cap parer en pro o en contra de Teficácia de Taparell. 1 ¿quin mitjá podia escollir-se més a proposit per aixó, que Tañar a la mateixa font, és dir, a casa de Tinven-
tor, parlar amb ell i veure un hom mateix
Taparell en marxa i els cultius sotmesos a son influxe?
Peí que acabo de dir fins aquí, cree haver exposat plenament la rao de mon
viatge a La Queue-les-Yvelines. Pero anem endavant.
II. PRIMEREE IMPRESSIONS
En arribar a Garanciéres em dirigí a es-
morzar a un hostal, car no mereix altre
nom la caseta de davant de Testado del po
blé, malgrat de portar en sa fagana el pre-
tenciós nom á^hotel. Vaig preguntar a Thos-
taler si per cas coneixia en aquells voltants
a un tal Christofleau, i immediatament em
dona tots els pels i senyals d'aquest inven
tor, dient-me que vivia en el poblé veí, ano- menat La Queue; no sense afegir-hi a Ten-
sems que per allí ningú hi creia en ell, encara que eren forces els estrangers que venien a visitar-lo. «Dones avui — vaig con testar—el Sr. Christofleau comptará amb un nou visitant estranger». Com comprendran els llegidors, aixo fou per a mi una revelado.
Serien dos quarts de nou del matí quan em vaig posar una altra volta en marxa,
aquesta vegada a peu, per una magnífica
carretera, estreta sí, pero asfaltada, que des de Garanciéres em conduí a La Queue per
entre sembrats de molt bonic aspecte, en
Tespai de quilometre i mig, o poc més, que disten entre si els dos pobles. El domicilt
del célebre inventor es troba emplaza! junt a