Page 15 - civtat11

París, 1927.
Ill
Pero una fosca ens ha escomes
i dintre un ampie piec morat s'enduu la verge que he creat,
la font amb I'ombra del meu bes.
La pols grisenca de l'instant, mentre un gran vel de metall biau d'una campana vibra, em cau
al cor venqut i el va colgant.
He romas nu de goig i foc. Només em veig gotes de sang,
Ileus, a la má i al pit i al flanc que s'obscureixen poc a poc.
Vull recordá encara el sabor
pero, del bes al eos venust i faig de terra un pit adust,
aumosta tébia d'amor.
Un pit d'argila eixut, cremat,
febra, en el calze deis meus dits. Un pit! El beso i mos sentits
s'esfilagarcen: voluptat.
La nit s'estén i em va voltant clavant-me ais ulls puntes d'estel. El pit escampo pel seu cel
i el foc intern que em deia el cant.
Pere GUILANYÁ
-53