Page 13 - civtat11

AL CREPUSCLE
I
M'inunda enterbolida
la Hum rosa espremuda
de! sol i de la tarda
lassa d'amor, retuda,
i raja per les venes
obertes de les rases
pels flanes de la muntanya
coberts de veis de brases
i dintre l'enclos báquic,
sedent vinyar, traspua.
O tu amb glavis de foc
occida, posta nua!
De tu la terra sagna
de tan amor que cremes;
de tu els raTms suquegen
de rars secrets de gemmes
i, ai! si els cullís la flama
compacta, la má ardida, es tenyiria tota
d'un sue color de vida.
Les serps de passió
corseques— ceps—tremolen sota les teves porpres
0 posta! que s'escolen
pel seu eos torturat,
adust, feixuc d'ofrenes. També en el meu penetres
1 nodreixes mes venes
—minúsculs soles de sabes—
d'ardors de pira actives.
0 jovenesa, forqa
embriagant! M'avives
amb el profús oratge
d'una humanal fretura
1 he de crea una verge
amb earn de flama pura.