Page 27 - civtat10

dues formes en i emb: en per tots els casos i emb per davant de vocal solament; perqué essent tan estés l'ús d'aquesta segona forma en tot el domini lingüístic, llevat solament el valenciá i l'alguerés, caldria evitar en el
llenguatge literari una diferenciació quasi constant de la llengua parlada i escrita, com
és escriure: pujáoem en aquella muntanya, estávem en un pls molt petit, tot i pronun- ciar-se emb aquella muntanya, emb un pls. D'altra banda aixo no fóra esmenar l'orto- grafia, sinó admetre una forma nova.
**■(:
32. Toca el torn ara a la preposició a.
La causa aquí de les substitucions més aviat
que de transformacions és que Higa mala- ment la a átona de la preposició amb la vo cal inicial de la paraula següent, si així co
menta. Un cas en són els pronoms demos- tratius aquest, aqueix, aquell, aixó, alió,
perqué és de mal pronunciar a aquest, a aixó, si es vol fer sortir la preposició. Un altre en són ais pronoms personals ell, ella, ells, elles, allá on la preposició té el so ciar de a, com ara el valendá; i aixó per amor del hiatus: a ell, a elles.
33. En les Homilies d'Organyá (Llei-
da), el text literari catalá més antic que es coneix de darreries del segle xii o comenga- ment del xiii, trobem una solució d'aquestes dificultats i és usar la forma ad, d'on origi- náriament ve la preposició a, davant deis demostratius i del pronom ell:
Es a dir, posem una / entre a i a. No tenim prou estudiat el cas per arriscar-nos a una explicació d'aquesta l, ni ens és ara ne- cessária.
34. Pero més general és en tot el domi ni lingüístic la substitució de en a la prepo sició a en molts de casos, que semblaran una novetat ais qui estem avesats a la sinta- xi castellana, que domina encara molt en la riostra producció escrita.
El sentit que dóna a les preposicions a i en la sintaxi espanyola moderna, que entén
per en el Hoc de repos i per a el terme del moviment, no és el primitiu d'aquestes pre posicions, ni l'ijnic que lis donava la sintaxi deis clássics castellans dels segles d'or. En
aquests, en encara és usat en sentit de movi ment: ir en Hlerusalem. Origináriament a
significava la proximitat, tant en moviment com en repós, i en la interioritat també en
ambdues significacions. En en sentit de mo viment i de repós, i a igualment en ambdós
sentits, els conserva ben vitencs la parla viva
catalana, tot i teñir davant continuament en la producció escrita el model contrari de la
sintaxi espanyola moderna.
De a la cosa és de tots reconeguda: Es-
tic a Barcelona, som al cap d'avail, anem a casa teva. De en no n'hi ha tanta concién-
cia, potser perqué la llengua literária no té
grafies aproximados a la parla viva, quan
aquesta diu em, emb, embe, ema en sentit
que no pot ésser amb de cap manera. Po- sem-ne exemples presos de la parla popular,
o millor copiem un altra vegada els posats abans (n. 28).
Moviment aon
A la tarda anem em fonts a berenar.
Pujávem emb aquella muntanya. Porta-ho ema l'armarí.
Lloc on
Estávem emb un pis molt petit. Escriu em la pissarra.
Sen em'qucsta cadira.
Embe quina cadira seuré?
Ema qué pensaves ara tan capficat?
35. Peró si les preposicions en i a igual ment en la parla viva poden significar terme aon, no será estrany que totes dues puguin acompanyar igualment el terme indirecte de
-41
«E ia dixeren ad el» (Horn. 2.", fot. 3.r).
«Et Nostra Senyor dix ad ais» Ub-J-
«E Is disciples de nostra Senyor no enteneren
ad aqela hora les páranles qe el los dizie de la sua
passio» (Hom. 3.°, fol. 3.0- «manazauen ad aqel ceg» (Ib.)-
Aquest recurs és viu encara en la parla viva valenciana, que fa ad ell i p'ad ell con-
tracció de per ad ell en Hoc de per a ell, ad aquell, etc.
A Organyá mateix l'any passat fent una
enquesta sobre les formes del pronom de 3.®
persona ensopegárem sense pensar una altia solució del punt present.
A /' aix6 s'hi ha de costestar.
A /' aixó si hi contesten! hi haurá baralles.